dijous, 23 de setembre de 2010

Entre la (Santísima) Trinidad i l'Asunción (de la Virgen) al PSOE

Tornen les primàries al PSOE. Abans del 2000, abans de l'arribada de ZP com a secretari general del partit, les primàries van aparèixer com una oportunitat de trobar l'horitzó perdut amb la fase final del filipisme. La dualitat Borrell-Almunia no havia sortit bé i la democràcia interna era una forma de donar espai a la discrepància i a l'oportunitat de verificar lideratges.

Uns anys més tard, les primàries demostren situacions de creència, gairebé religiosa, d'una cúpula del partit vers un candidat. A la CAM (Madrid per als amics), el candidat de l'aparell regional és convidat a renunciar per la incorporació d'una candidata amb visibilitat mediàtica i de confiança del president ZP.

L'argument? que té més opcions de plantar cara Esperanza Aguirre. La incongruència? en una organització regional on no existien problemes de lideratge intern (Tomás Gómez va ser candidat de consens en el pitjor moment del PSM), la candidata ve directament de la cúpula federal i a partir d'aquí es crea la democràcia interna. 

En canvi, a la Comunitat Valenciana succeeix una situació diferent. L'aparell regional es blinda i no sap acceptar que té un oponent que vol fer campanya, fins i tot negant-li la reserva d'espais per la recollida d'avals. Una crítica implícita que el mateix candidat Asunción ja presagiava al 2008, quan no treia pit en relació a la democràcia interna al PSPV.  Ahir es va conèixer que Asunción no podrà fer front a Jorge Alarte, una decisió que posa de manifest la fragilitat dels processos de primàries en funció de si el candidat agrada o no agrada als seus caps.

Una qüestió de fe, de molta fe.