dilluns, 23 agost de 2010

Referents nacionals

Torno de vacances, 1 mes de desconnexió i de pensar poc (ho sento) en els problemes del país. He anat rebent inputs per tot arreu, però algunes m'han sorprès completament.
Durant l'últim any el país ha trobat nous referents en alguns temes, tot buscant respostes per problemes com, per exemple, la crisi econòmica. En alguns casos, s'han sentit comentaris en el sentit: "En Laporta és el líder que el país necessita, com ho demostra al Barça".

Un d'aquests personatges que ha tingut un esclat mediàtic és en Sala i Martín. Com a professor, els que hem tingut el plaer d'escoltar-lo no discutirem la seva capacitat comunicativa i la validesa dels seus treballs (especialment a finals de la dècada dels 90). Com a opinador, podem estar també d'acord en els seus preceptes per sortir de la crisi: reduir els costos, reduir la burocràcia, incentivar la productivitat, no pujar els impostos, reformar el mercat de treball.


Una de les qüestions que em sobten són els números del FC Barcelona. Quan vaig marxar tenia el convenciment que el Barça no anava sobrat de calers, però l'exercici anterior, amb el professor Sala i Martín com a tresorer, els números no eren negatius.

Pocs dies més tard de presentar aquestes xifres, s'han donat a conèixer alguns detalls que, en tot cas, sorprenen.

Si bé les xifres de 77 milions de dèficit no es poden discutir sense conèixer a fons el pressupost, sobta que un tresorer que propugna una certa austeritat en els pressupostos públics signi factures per conceptes poc justificables, o que accepti despeses d'uns 30.000 euros per partit en catering per la secció VIP (unes 100 persones).  Això, en un club amb un deute d'uns 300-400 milions d'euros és, com a mínim, discutible.

En definitiva, com podem veure en el cas del Barça, farem bé com a país no fiar-nos gaire de salvapàtries que tenen receptes i missatge que pot servir per a tot, no sigui el cas que la realitat els porti a sorres movedisses.