dimarts, 31 d’agost de 2010

Eleccions al novembre

Les eleccions esgotant al màxim la legislatura.  S'obre un període de 3 mesos que s'intueix com massa llarg per als partits. Alguns partits, especialment CiU i el PP, porten força temps en precampanya, tot aprofitant que la tendència del govern és clarament negativa. D'altres, com Esquerra, han

El PSC ha viscut un període de renovació d'idees en els darrers mesos, que ha derivat en un nou "Programa Marc". El balanç final destaca el convenciment que la gestió en algunes àrees de la seva responsabilitat ha estat positiva, tenint en compte la dificultat d'atribuir culpabilitats en la crisi econòmica, així com la manca d'instruments d'autogovern en matèria fiscal i inversions en infraestructures.
I per altra banda un to crític vers el govern espanyol en la qüestió de l'Estatut (el debat sobre el federalisme).
Però el PSC, així com ERC tenen un problema comú, i és la sensació que el model tripartit està caducat i desprestigiat, desgastant aquests dos partits. En canvi Iniciativa sembla mantenir el seu suport.

Per últim, l'aparició de dues forces independentistes obre una perspectiva que pot afectar CiU i ERC, o bé simplement permetrà recuperar al sistema votants que tenien força coll avall la seva abstenció fa uns anys.

Independentment de qui en surti afectat dels nous partits, aquests tres mesos es presenta una lluita de mobilització vs. abstenció, fonamental per al resultat final.


A CiU li surten els comptes. Mobilitzant el seu electorat tradicional i esgarrapant alguns vots a PP i PSC en tindran suficient, la llei electoral s'encarrega d'augmentar la distància. No serà necessari fer una campanya en to sobiranista. Això ja va ser el tema durant els darrers anys. Ara seria prendre riscos innecessaris, tot preveient que tant Laporta com Carretero tenen un discurs de centre-dreta clarament independentista. I no hem d'oblidar que una part important de l'electorat tradicional no és clarament independentista, especialment el d'Unió. De moment en Mas descarta un referèndum en la propera legislatura i planteja un objectiu ambiciós però incrementalista: assolir el concert econòmic.

Al PSC només li queda una carta per salvar els mobles, mobilitzar l'electorat que no vota habitualment a les eleccions catalanes. És un electorat que percep el binomi PSC-PSOE com quelcom inquebrantable, però resulta tanmateix un votant ferit, donat que l'atur ataca precisament en aquells barris on hi predominen aquests votants.  Difícilment podrà el PSC plantejar un projecte de defensa de la seva gestió en els darrers 3 anys.

(continuarà)