dimarts, 6 de juliol de 2010

País amb endogàmia

Hi ha qui pensa que Catalunya és un país amb unes elits socials, econòmiques i polítiques tant minoritàries (en número) que al final tothom es coneix, tothom plegat junt i tothom es troba als mateixos llocs. Ja ens passa a alguns, que no formem part de cap elit. Imaginem què passa amb dirigents polítics, empresaris amb tradició familiar o gent amb tradició a les institucions culturals del país (Ateneu, el Liceu, el Palau, el Barça, Omnium, per esmentar-ne algunes de diferent orientació i principis).
Resulta inquietant saber que molts dirigents de CiU i del PSC  han estudiat junts a les escoles dels barris alts de Barcelona, conèixer que determinats candidats a president del Barça reben suport de gent molt diversa i poderosa (i els candidats entre sí es coneixien de molts anys enrera).
També resulta inquietant que els directors de diari siguin germans de consellers de la Generalitat o que les cares visible de les plataformes cíviques per les consultes sobiranistes siguin militants de Convergència i Unió i d'Esquerra Republicana. I curiosament, aquest primer, també és una/la principal cara visible d'Òmnium Cultural en ocasio de la manifestació del proper dissabte 10 de Juliol.
Independentment dels motius del protagonisme, buscat o no buscat, fet amb bona fe o amb intenció de provocar internament els partits, la meva reflexió d'avui va en dues direccions:
1. Realment, la societat civil catalana, està tant allunyada del poder polític i econòmic, com alguns volen fer creure?
2. Quina és la veritable intenció del senyor López Tena quan apareix als mitjans aquests dies amb el càrrec (desconegut per a mi) d'Òmnium?

En resum, quin és el model de societat civil organitzada que desitgem? És realment l'actual? És inevitable que la distància entre les elits polítiques i la societat civil sigui tant fina?

1 comentari:

Daniel Vidal ha dit...

És normal, però també el resultat d'haver-se preocupat i "treballat" aquestes amistats, contactes, etc.

I això passa a qui i a tot arreu.

Sobre els mitjans/ens privats, res a dir sobre la proximitat a certs cercles... El que sí és més denunciable és el que passa als organismes públics o vinculats amb aquests.

Majors incompatibilitats, ja!