dijous, 15 de juliol de 2010

Miracles els justos

La manifestació del passat dissabte pot tenir moltes conseqüències polítiques i socials. D'algunes socials ja n'hem vist algunes, inclosa la demostració d'espanyolitat de la final del diumenge. Aquell dia tornava de viatge i just vaig aterrar 5 minuts abans del gol d'Iniesta. En tornar de l'aeroport vaig tenir la mala sort d'ensopegar amb la manifestació de la Plaça Espanya, que em va obligar a caminar força temps fins poder entrar a una boca de metro. Us puc ben garantir que aquella concentració de gent i la felicitat que tenien era més que comparable a la que senten/sentim quan guanya una Champions el Barça. I no eren tampoc 4 gats. Una dada més a tenir en compte per evitar reduccionismes socials. 

Aquesta setmana no es parla de crisi i tothom mira a Madrid i al Parlament de Catalunya. Mentre una part de la ciutadania reclama que el següent pas sigui l'últim possible. La majoria espera una reacció contundent del Parlament i ensurts al govern de Zapatero, que es juga molt en els propers mesos. D'altres es conformarien amb una adaptació de les lleis afectades per la interpretació del TC per poder ser considerades constitucionals.

En tot cas, de miracles hem d'esperar els justos. És cert que la corda entre PSC i PSOE està més tensa que mai, puro és més que improvable que sota un criteri de responsabilitat amb Catalunya, els diputats i diputades del PSC a Madrid no donin suport a politiques de reforma econòmica, fiscal o laboral. Hi ha una qüestió, la responsabilitat amb la crisi, que ofereix arguments per actuar d'aquesta manera. Hi ha altres elements més propis del partit: la disciplina de vot, l'heterogeneïtat interna dels 25 diputats del PSC, etc.

Tampoc podem esperar que CiU proclami la independència el mes de novembre. Per molts motius. Tot i que té un electorat, el militant del partit, el més present a les activitats, que cada cop marca més la seva voluntat sobiranista, totes les anàlisis demostren que CiU és un partit hegemònic quan aglutina un vot fortament autonomista. Precisament avui coneixem una enquesta interna que demostra que 2/3 del possible nou votant convergent prové del PSC... Per tant, o el PSC ha aglutinat durant 7 anys vot sobiranista, o aquest votant s'està movent o s'haurà de moure cap aquestes posicions.

Per altra banda, no podem oblidar que els partits es mouen en un sistema social. Dit d'una altra manera, tots els partits tenen els seus respectius "stakeholders". Pot ser teixit associatiu, poden ser sectors econòmics, poden ser patrons o mecenes (a C's sabrien de què parlo), pot ser l'església... en definitiva, un grup de persones o entitats que els interessa que guanyi un partit i afecten en les decisions importants d'aquest partit. Lògicament no fan el programa electoral, no entren en coses petites, però quan es juguen alguna cosa, acaben sent-hi. I en aquest sentit, voleu dir que els stakeholders de l'entorn PSC i CiU han canviat prou?