dimecres, 21 de juliol de 2010

Incentius perversos

Recomano la lectura d'un llibre gratuït sobre els riscos i oportunitats de l'outsorcing o externalització de serveis a l'administració pública escrit per Carles Ramió, Miquel Salvador i el mític Oriol Garcia Codina.
Dit això, es tracta d'un dels temes més polèmics en el debat sobre l'administració pública i la gestió pública (dues coses diferents). L'externalització de serveis té una lògica en clau de modernització de l'administració, que no sempre pot oferir serveis de bona qualitat a un preu de mercat. Un segon raonament es vincula a motivacions clàssiques: menors costos fixes (no hi ha necessitat de contractar personal públic), possibilitat d'incorporar clàusules d'incentiu per resultat, reducció de costos, optimització de funcions de personal.

La clau en tot contracte d'externalització és garantir que el període de prestació tingui incentius per no reduir la qualitat del servei que es presta, ja que sovint la responsabilitat civil segueix en mans de l'administració.

Resulta, per tant, del tot extranya la situació que sembla operar en el cas del Tibidabo. Contracte recent de manteniment de les atraccions amb penalitzacions per tancament de les atraccions. 150 euros per hora... incentiu molt pervers a mantenir oberta en el menor temps possible. La responsabilitat de la qualitat del servei de manteniment recau, principalment en l'Ajuntament, que és qui no pot garantir que l'empresa de manteniment estigui actuant amb poca precaució.

En aquests casos, on el control i la vigilància no es pot fer per part del contractant, no es poden buscar penalitzacions, sinó més aviat bonus a llarg termini. Encara que sembli extrem, hauria estat bé condicionar una part important del contracte al nombre de persones mortes, als ferits i al nombre d'usuaris de les atraccions reparades (si una atracció està fora de funcionament tindrà menys usuaris). Tots tres, i d'altres, elements que el gestor de la instal·lació SÍ pot controlar o quantificar.

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
D’acord amb el que dius però jo encara hi afegiria una consideració. Per què un ajuntament ha de tenir/gestionar un parc d’atraccions?

A.Orte ha dit...

Aquesta és bona, Miquel...i tens tota la raó (ho comparteixo 100%). Caldria començar a replantejar l'ús lúdic de l'espai o bé vendre el parc d'atraccions per a que la gestió sigui del seu propietari. Però de fet, amb la consideració de Collserola com a Parc Natural, potser també podríem fer alguns usos més interessants d'aquell espai.

David ha dit...

Estic d'adord amb el Miquel. Una cosa és que l'Ajuntament tingui la propietat del Parc, pel que suposa d'actiu estratègic i sentimental per als barcelonins. Una altra de ben diferent és la gestió, que podria estar encomanada a una empresa 100% privada.

A.Orte ha dit...

Però és que això ja es dóna, David, PATSA gestiona la instal·lació. En aquest cas no tracto el tema de la titularitat sinó de l'externalització... jo crec que aquest parc s'hauria de vendre o eliminar (en funció dels plans que hi hagi al Parc de Collserola). Però donat que s'ha externalitzat la gestió i el manteniment, caldria valorar com garantir que la població pugui accedir amb garanties i amb bon servei... sobre això tracta el post.