dilluns, 5 de juliol de 2010

Fer pagar "el pato": l'euro turístic

Motius favorables i contraris

 L'euro turístic, sigui aquest amb finalitat mediambiental (ecotaxa) o amb finalitat recaptatòria, pot ser una arma de doble tall.
Pot ser emprada com a excusa per desincentivar l'arribada de turistes, una situació fortament vinculada al marketing del turisme. Però en l'altre costat, tothom veu normal pagar una taxa de sortida a destinacions fora d'Europa (alguns països d'Àsia, Mèxic, el Carib, etc).

Però alhora, pot ajudar a repercutir en una major seguretat i neteja a la ciutat.

Barcelona ofereix molts incentius pel viatger de negocis (fires, congressos i viatges d'incentiu), segueixen creixent cada any. Aquest sector de població no té problemes per pagar una taxa, la paga l'empresa, laboratori o patrocinador en la inscripció o reserva hotelera.  Ara bé, segurament aniria bé per empitjorar la imatge en el turisme que una part important de la ciutat vol reduir i que algú considera que encara pot créixer més amb l'arribada de Ryanair a la ciutat, que pot anar en contra del turisme exclusiu de platja.

Per la seva banda, l'euro turístic sembla anar en contra del turisme familiar i interior. Un turisme a potenciar: permet una optimització de l'ocupació hotelera i de la restauració, diversifica l'oci a la ciutat (no es queden bebent cerveses als pubs del gòtic) i a les nits es porten bé. Si l'euro turístic avança, caldria buscar la forma d'evitar que aquestes persones el paguessin.

Qui pagaria i com cobrar-lo (només per jugar)

- Un altre tema a tenir en compte és qui pagaria. I aquí, a banda del perfil del turista, cal considerar la principal diferència entre el que pernocta i el que no ho fa. El càlcul del turista que no pernocta no sempre és fàcil: no sempre deixa marques (registres), pot arribar amb transport molt divers i no és fàcil saber si es tracta de persones que hi són tot el dia o només una petita part del dia (dues persones que hi són mig dia és el mateix que una que hi és tot el dia?). Sembla que en aquests casos el turista és igual que qui pernocta, la diferència és que no empra els serveis i espais de la ciutat a la nit. Per tant, cobrar l'euro a la reserva d'hotel repercutiria només en una petita part del turista.
- Una segona alternativa seria repercutir en les principals atraccions del país. Evidentment, això generaria un efecte clarament desincentivador per al seu accés, prou car és avui la Casa Batlló, el Museu Picasso o la Pedrera, per posar tres exemples.
- Tercera opció, augmentar els títols de transport públic destinats per turisme (títols de 3 dies o superiors). Actualment el seu consum és menor. On sí podria incrementar-se és al Bus Turístic, que permetria augmentar els ingressos substancialment.

1 comentari:

Daniel Vidal ha dit...

Hauria de ser per pernoctació, es més fàcil la seva gestió i el seu "impacte negatiu" és menor, ja que en relació amb el preu del servei/producte (l'hotel) és un cost petit.
La opció "b", ni parlar-ne. Es tristíssim el que està passant, on aquestes atraccions queden fora de l'accès local pel seu caríssim preu (que només es justifica per a aquell que ha fet 'x' km. i és clar, no te cap més remei que pagar-ho si ho vol veure).
Lo del bus turístic sí fa també pena. Hi ha molt millor servei "públic" per als turistes que pels locals. Tristíssim.