dijous, 15 de juliol de 2010

Diagonal no, i ara què?

El Referèndum per la reforma de la Diagonal fou una gran i indiscutible derrota de l'equip de govern municipal a Barcelona, però tot i que les solucions proposades no semblen tenir cabuda en un futur proper, els problemes als quals havia de respondre segueixen vigents.

El canvi de paradigma en els gestors de la mobilitat és imparable. Durant un llarg període la gestió de la mobilitat buscava solucions per donar resposta a dos fenòmens: el transport privat i el transport públic.


En els darrers anys, arreu d'Europa, el paradigma de la gestió de la mobilitat ha canviat. A casa nostra, això té reflex en la Llei 9/2003, que preveu la redacció de Plans de Mobilitat Urbana. Aquests plans consideren en la seva integritat els fenòmens de mobilitat i plantegen mesures de millora en tots els mitjans de transport, així com els costos socials i externalitats generades. No té sentit, per tant, que les mesures siguin sectorialitzades (el RACC reclamant unes coses, els ciclistes unes altres) perquè l'espai dels nostres carrers i accessos no són il·limitats.

Barcelona, com a capital, té el problema de ser origen i/o final de bona part dels desplaçaments obligats a la RMB. El 2006 va aprovar el seu pla de mobilitat urbana.

Quina és la situació de la Diagonal? Doncs es tracta de la situació paradigmàtica que requereix de mesures urgents:

- Congestió provocada pel vehicle privat, que accedeix a la ciutat per grans avingudes, a partir de les quals es distribueix el trànsit. Una gran minoria empra la Diagonal més enllà de trams concrets.
- Pèssima velocitat comercial de l'autobús, que desincentiva el seu ús, tant des de l'exterior de la ciutat com en l'interior.
- Problemes per ampliar a curt termini la xarxa de metro en els trams centrals.
- Problemes per als vianants derivats de l'amplada de les voreres, trams centrals i soroll.
- Poca continuïtat del tram, que es queda tallat a la Plaça F.Macià.
- Dificultat per la convivència entre ciclistes i vianants.

Per tant, el fet que els tècnics de mobilitat de l'Ajuntament, que em consta que són excel·lents, estiguin buscant mesures per la millora de la mobilitat em sembla una bona notícia. El problema és que aquestes mesures segurament havien d'estar traballades i previstes abans de la decisió sobre la reforma integral de la Diagonal.

1 comentari:

marcguinjoan ha dit...

Andreu,

Cert. Per mi el problema principal és que es va deixar opinar a la gent sobre un tema que no coneixia. Els que vivim cap a la zona de les corts coneixem perfectament les limitacions de la diagonal i els problemes de desplaçament que comporta. A mi personalment no em va fer gens de gràcia tot el que va passar perquè al cap i a la fi la gent no va votar (crec) en contra de la reforma de la diagonal sinó en contra del projecte de ciutat desfasat de l'Hereu i el PSC.
Ara haurem de patir tots les conseqüències d'una acció de govern tan dolenta i d'una consulta tan mal organitzada...