dimarts, 1 de juny de 2010

Rics i pobres

L'anunciada retallada de sous al sector públic (anomenada internament pels polítics amb un cert cinisme com "rebaixes") vindrà acompanyada a Catalunya d'una proposta d'augment d'impostos dels ingressos més elevats. Una nova mesura, electoralista d'ICV, que pot anar en contra de Catalunya. Per molts motius, no n'apuntaré gaires: fuga de capitals, fre en el consum, etc.
La mesura és, en tot cas, electoralista, però ideològicament és molt dèbil. Des d'un punt de vista de base, la socialdemocràcia planteja una redistribució basada en uns serveis públics d'abast universal (o el més universals possibles), un plantejament que ara està limitat per la conjuntura. La solució no té lògica des del punt de vista ideològic, planteja simplement un raonament recaptatori. L'alternativa bàsica hauria de ser, fonamentalment, en la vessant de despesa i no pas en la recuperació dels ingressos.

3 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Electoralista total... però un bon missatge.

Certament cal tractar la despesa, però tb. nous ingressos.

Això sí, no sembla que només es realitzarà per aquí...

alfonsclaver ha dit...

El mateix Govern (via conseller Castells) admet que, o bé es fa coordinadament a tot Espanya, o pot ser més aviat contraproduent. Aquest matí, al Cuní, el José Antich (de La Vanguardia) parlava, si no m'erro, d'uns 78 milions de recaptació extra a Catalunya.

En qualsevol cas és incorrecte parlar d'apujada d'impost "als més rics" o bé "als ingressos més elevats". Caldria matisar: es tracta d'una pujada d'impostos a les nòmines més altes, perquè la gent amb ingressos més alts viu de les rendes del capital, no del treball.

En qualsevol cas, això corrobora el que tantes vegades s'ha dit: que les classes mitjanes són les que de debò mantenen l'Estat. Els més pobres tenen saldo positiu perquè reben més que no pas paguen, i els més rics també perquè poden acollir-se a tots els tripijocs legals (les sicav, posem per cas) per tal d'eludir el pagament d'impostos.

Les classes mitjanes, en canvi, es paguen l'escola i la sanitat (el 'co-pagament', de facto i via assegurances de salut, ja fa anys i panys que existeix) i, a més, els toca pagar l'escola i la sanitat dels altres.

No cal dir que això és especialment cert a Catalunya, perquè el repartiment de, diguem-ne per simplificar, classes receptores, classes pagadores i classes eludidores, no és homogeni a tot Espanya.

A.Orte ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Alfons. El nostre sistema de benestar està pagat per les classes mitges, que el disfruten. Paral·lelament, aquestes classes mitges també financien uns serveis privats (mútues) que tenen una sèrie d'avantatges tradicionals. En resum, les grans fortunes no hi són, però manen. Vist amb perspectiva,és un miracle que tot plegat no petés abans, per una cosa similar, amb molta menys gent, va petar Islàndia (diner que era fora i gent que vivia dins).