dimecres, 2 de juny de 2010

Reforma laboral i oferta de feina

En Duran i Lleida ha declarat avui a RAC 1 que "cal retirar el subsidi d'atur a les persones que rebutgin feines sistemàticament", tot vinculant aquesta idea amb la necessitat d'una reforma laboral profunda.

Doncs bé, abans d'entrar en la confusió del tema, cal comentar que el que proposa el senyor Duran i Lleida ja és un fet. Actualment no es poden rebutjar feines sistemàticament, si aquestes les ofereix l'INEM o el SOC (que ve a ser el mateix des de fa un temps). Per tant, si bé la reforma laboral segurament és quelcom inevitable (tot i que tocant-nos sou i IVA ja estan tocant un aspecte important de les nostres vides com a assalariats), em permeto comentar sobre la segona qüestió, l'oferta de feina.

El que segurament no sap en Duran és el funcionament i la manca d'ajustament entre oferta i demanda de feina i com es fan encaixar totes dues. Actualment, no cal preguntar gaires persones per arribar a la conclusió que el SOC és menys efectiu que webs com Infojobs, en quantitat i en capacitat d'arribar a perfils reconeguts al mercat laboral. De fet, el SOC s'ha volgut aliat a Infojobs per reduir les greus dificultats. Tanmateix, precisament l'existència de normatives com l'esmentada retirada del subsidi en cas de rebutjar feines acaba per generar incentius a donar-te d'alta al SOC o INEM amb uns perfils amb molt poca oferta, coneixent que la forma de trobar feina serà una altra. Els actuals serveis públics de recerca de feina són només l'excusa per cobrar el subsidi. És aquesta una situació que sigui culpa de la gent "dropa", com diu en Duran? Hi haurà de tot, però en tot cas redueix la problemàtica a una part incompleta de la història. Un cop més, polítics allunyats de la realitat del carrer i hostatges de la seva voluntat de reproduir fins l'extrem tòpics i més tòpics.

4 comentaris:

Alfons Claver ha dit...

Ara que hi tinc una certa experiència de primera mà del tema, et puc dir que la percepció que tinc d'aquestes oficines (molt i molt incompleta, tot sigui dit) és que:

(a) es tracten de mers negociats per a la tramitació de subsidis
i (b) només provant de cobrir aquesta funció van completament aclaparades de feina.

No és realista, doncs, que se'ls exigeixi endegar polítiques actives d'ocupació. És evident, d'una hora lluny, que els manquen recursos de tota mena, no sols humans, sino també materials.

(Duran: tinc la percepció que, com més va, la U de CiU està prenent una sèrie de postures que s'acosten a les de l'FPD alemany. Una mena de compassió limitada d'aire calvinista).

A.Orte ha dit...

Un cop més estic d'acord amb tu. Dit això, l'opció triada pel SOC, connectant-se a Infojobs, és més que realista. Però en tot cas,si CiU (i en aquest cas U) vol parlar de reforma laboral, no ha de lligar-ho a l'etern tòpic dels "treballadors" dropos, no sigui el cas que arribem a la conclusió que estem a un país de treballadors dropos i capital especulador. Si centrem el debat en la reforma laboral, parlem-ne, però aquí el politic de torn ha volgut relacionar-se amb l'oferta i demanda de treball i l'ha cagada, pels arguments que tu dones i els que he donat jo.

Daniel Vidal ha dit...

Sé que no és gaire popular el que diré....

2 anys d'atur????

Ho sento... crec que el sistema no és gens correcte... els primers 4 mesos un aturat hauria de cobrar el mateix que cobrava mentres treballava. Té temps de buscar feina i renegociar hipoteques, sortint-se de despeses que no pot mantenir, vendre (i no malvendre) determinats actius (cotxe, etc.).
Si troba feina en aquests 4 mesos en condicions similars, cap trauma per ningú...
Passat 4 messos, cobrar un 'x' del que cobrava, fins arribar a l'any. I després d'un any... subsistència.

Com deia Merkel, una cosa és una "xarxa de seguretat, per si caus, no et facis mal"... i una altra cosa és un coixí... on pots tenir tentacions de quedar-t'hi...

(Sempre parlo tenint present que el treballador/aturat previament ha cotitzat el temps/diners suficient)

Alfons Claver ha dit...

El problema, Dani, és que, tal i com està conçebuda a Espanya, la covertura d'atur és més una assegurança que no pas una assistència (deixo de banda casos com els 420 euros i les peonás que sí que són assistència pura i dura).

És a dir, mes rere mes tu vas capitalitzant unes quantitats que, després, si es produeix el fet luctuós et donen dret a l'execució de la pòlissa. I com les quantitats capitalitzades guarden relació amb el teu nivell de salari i els mesos que has treballat, la resta ve rodat. Si fessim una mena de "tarifa plana", tant de quantitat com de durada, ens trobariem de nou amb transferències de renda de les classes pagadores a les classes receptores, que comentava a l'anterior post de l'Andreu, i de fet, seria molt difícil de vendre, irònicament, a les classes mitjanes/pagadores, perquè a tothom li agrada de tenir el màxim d'horitzó assegurat.

Ara: totalment d'acord amb el missatge subjacent. El sistema a Espanya fomenta la inactivitat. I amb els tràmits per Internet, encara més.