dilluns, 14 de juny de 2010

El President de tots

Sota aquest tòpic es presentava ahir a la nit el nou President del Barça, Sandro Rosell. Es tracta del President més votat del Barcelona, fet que només es pot explicar per una alta mobilització de la seva parròquia, pel vot de molts votants que no el veien com el candidat ideal però sí el millor dels 4 o per ser un fort candidat de consens entre el laportisme més integrador (el del 2003), el Nuñisme i el seguiment a la política esportiva dels darrers anys. No és correcte

L'únic que diferenciava el club visualitzat per Rosell i el govern actual és el president. Una qüestió de formes. No es deixa  el catalanisme, no es deixa la modernització del club, no es deixa enrera la política de contractacions. Simplement aspira a fer-ho d'una altra manera, amb noves prioritats i persones que ja hi eren al 2003.

Aquest sabor de boca demostra el fracàs de l'anomenat continuïsme.Un continuïsme mal entès, perquè s'ha volgut compactar en el pack "personalisme, model esportiu, model de club". La gent ha percebut que les essències del canvi del 2003 no eren en Jaume Ferrer, tampoc amb Marc Ingla (tot i que el seu equip i el seu programa eren possiblement els millors), els faltava personalitat i convenciment per poder assumir la primera part de l'equació (el candidat era en Soriano des de fa anys) i les altres dues parts ja les tenia consolidades en Rosell.

Per cert, esment a banda mereix el president d'honor, Johan Cruijff. A diferència de l'entrenador, no va votar, era a Sud-Àfrica i tampoc semblava gaire amoïnat. No mereix, sota el meu punt de vista, que parlem del cruiffisme en aquesta nova època.

5 comentaris:

Warmize ha dit...

Respecte al Cruijff, no només no va votar sinó que va dir que no li agradava cap dels que es presentaven. Potser per què ningú el va trucar per demanar-li suport?
I pel que fa a Rosell, va ser l'únic que es va dedicar a parlar només del que ell faria sense desqualificar als altres en cap moment.

Alfons Claver ha dit...

Andreu,

Quant a les eleccions, dos comentaris més:

1. Rosell s'havia estat preparant per això durant anys i anys, mentre que els altres encara es barallaven entre ells fins fa quatre dies (i això, en l'electorat, una vegada es tanca un pacte com el d'Ingla/Godall/Soriano, crea la sensació de què hi ha alguna mena d'acord amagat). De manera que el timing faria que qualsevol altre candidat en competició no ho seria per se, sino que, cada vegada més, en contraposició a la candidatura de Rosell.

2. Relacionat amb l'anterior. Els oponents a Rosell no han entès que la campanya del Barça és com la d'unes eleccions americanes: és a dir, no són unes eleccions legislatives, ni tan sols presidencials a dues rondes (de tota manera, amb més d'un 60% dels vots no hagués calgut pas), sino que són presidencials a ronda única. En aquest context és essencial formar coalicions preelectorals a l'estil dels gran partits americans: és a dir, cal aplegar el màxim de suports per poc connexos que puguin semblar (comparant-ho amb el partit demòcrata dels Estats Units: des dels gais de San Francisco fins a, posem per cas, els pagesos de Kentucky). Com més candidats alternatius a Rosell es presentessin, més possibilitats hi havia que aquest guanyés per una victòria aclaparadora.

3. Tot sigui dit, cal deixar clar que l'establishment català, s'hi havia abocat, amb el Rosell: crec que la aquesta foto (que vaig descobrir gràcies al blog del David Rodríguez) parla per si sola. Tenen tot el dret del món a donar suport a qui vulguin, però un tal grau de consens no creus pas que denota...

(a) un cert classisme per part de la gent de la part alta de la Diagonal?

(b) un "tinguem la festa en pau" en relació als posicionaments independentistes d'en Laporta? Em fa l'efecte que en Rosell és un d'aquests catalanistes "bien entendido". La gent amb casa a la Cerdanya i a s'Agaró poden dormir tranquils -- no tindrem cap altre Braveheart.

A.Orte ha dit...

D'acord amb tu, Alfons. A mi m'ha espantat una mica alguns comentaris en l'entorn del Sandrusku, és cert que denota un cert classisme. Quant el suport d'alguns dies, concretament del Grupo Godó. Bé, són els mateixos que ataquen tot allò que vagi amb rodes i no contamini, oi? Doncs així, que no espero que siguin respectuosos amb el que els interessa. En definitiva, crec que ho farà bé perquè té bon programa, capacitat i gent que pot fer-ho bé. Però no és el club que a mi m'agradaria. No l'he votat pas, però el nivell dels altres tampoc és que fos molt millor.

Alfons Claver ha dit...

Andreu - Suposo que ja deus conèixer el meu amic el Pescador de Perles, oi?

El dos articles sobre el Sandrusku són d'antologia:

http://pescadordeperles.blogspot.com/

Alfons Claver ha dit...

Prova.