dijous, 6 de maig de 2010

HPO de compra: és just?

Fa un temps que no hi crec en l'HPO de compra.No hi crec fonamentalment perquè es basa en una consideració socialment inequitativa i injusta com és la valoració de l'edat i els ingressos com a variables clau per accedir a moltes promocions. I quan l'edat no juga un paper, els ingressos fan tota la resta. Lògicament, una persona de 25 anys sol tenir menor ingressos que una de 38, lògica social, demogràfica i estadística. I aquesta és la gran injustícia de l'HPO, la persona de 25 té més probabilitats de progressar professionalment que una de 38. No ho dic jo, ho diuen tots els treballs sobre "Worklife cycle and employment".
De fet, fixem-nos en una dada: el 80% dels danesos estan en algun moment de la seva vida sota el llindar del considerat pobresa. I tots convindrem que no tot el 80% de danesos té una vida difícil.
Això provoca que, a mig termini, es pot donar el cas que un empleat de banca, o un funcionari de 33, tingui una propietat per la qual ha pagat poc i una persona de 40 anys amb ingressos molt més baixos no tingui aquesta propietat.

La segona ineficiència es demostra en situació de crisi creditícia. Els pisos de compra no s'estan ocupant i aporta uns costos de gestió a l'administració per buscar nous adjudacaris que no compensen.

El dret a l'habitatge ha de potenciar-se en el mercat del lloguer, l'únic que permet una limitació a la propietat i que no hauria de discriminar en funció de l'edat. És més, seria interessant prendre nota i considerar mercats de HPO de lloguer amb condicions diferents i tipologia d'habitatge diferent en funció de les necessitats: pisos petits i contractes molt curts per persones joves. Pisos més grans i contractes més llargs per persones d'edat superior, pensats per llars amb 1 o 2 rendes del treball. En tots casos amb ingressos baixos.

4 comentaris:

David ha dit...

Hi ha un altre argument encara més contundent: davant d'un problema d'escassetat de recursos estem optant per una solució que privilegia a uns pocs enfront de la majoria. Això s'ha vist cada cop que s'ha fet un sorteig: 30 beneficiats enfront de 2.000 sol·licituds. Alguna cosa falla.

Un sistema d'habitatges públics de lloguer permet incrementar dramàticament el nombre de beneficiaris, i per tant és més equitatiu.

A.Orte ha dit...

100% d'acord amb tu, David. Cal dir que tu n'has parlat molt d'aquest tema. Espero que aquest tema sigui un debat seriós. Em consta que al món local s'està començant a canviar la inèrcia al respecte, que és donar missatges a favor de la compra. Però em sembla que els partits encara no tenen molt clar què cal fer sense fisures.

Àngel ha dit...

En línies generals estic d'acord amb vosaltres. Especialment en termes de justícia. Un adquirent d'HPO pot complir els requisits d'accés en el moment de la compra i, un any després, doblar els seus ingressos i deixar de complir-los.

Ara, també hi ha arguments a favor de la venda. D'entrada, els ajuntaments s'estalvien les despeses de manteniment, que poden ser una autèntica sagnia, a banda de les despeses de gestió del parc d'habitatges.

D'altra banda, hi ha experts que consideren que les promocions d'habitatge de venda es conserven molt millor que les de lloguer, perquè la rotació és més reduïda i perquè els ocupants són més responsables a l'hora de conservar-los, perquè són seus, formen part del seu patrimoni.

A.Orte ha dit...

Bon apunt, Àngel. Cal tenir en compte aquestes condicions, tens raó. Però d'igual forma que un carrer es fa malbé i cal asfaltar-se, potser haurem de plantejar que els edificis es facin amb garantia que no haurem de tombar-los cada 25 anys.I si el manteniment és car caldrà pressupostar-lo, d'igual forma que pressupostem les infraestructures. A Catalunya hi ha molts immobles d'abans de la guerra.