dijous, 27 de maig de 2010

Ciclistes

Els conductors de cotxe són uns assassins, s'enduen gent per davant, contaminen, fan soroll i ocupen tot l'espai dels nostres carrers aparcant. Generalitzacions com aquestes són les que han de patir els ciclistes als fòrums de la majoria de diaris de casa nostra. Generalitzacions absurdes, basades en una pressumpció, que és que els ciclistes estimen envair les voreres i no complir els espais habilitats. Criminalitzar un col·lectiu que, en tot cas, ho és tot excepte col·lectiu. No hi ha cap RACC amb capacitat de defensar el ciclista, tot i que potser la visualització d'unes normes a complir ajudarien a visualitzar un espai de defensa del col·lectiu.

Què cal garantir. La ciutat encara no està del tot preparada per la bici, però no ens equivoquem, d'usuaris de bicicleta n'hi ha de tot tipus, n'hi ha que es salten els semàfors, n'hi ha que només van en bici si tenen un trajecte marcat, n'hi ha que compleixen les normes. N'hi ha de tot. Com hi ha conductors que generen accidents, topades, soroll, que no respecten passos de vianants, semàfors, que aparquen en doble fila, que envaeixen els carrils bici. La ciutat ha de garantir la seguretat de tots els usuaris, no pot pensar només en un mitjà de transport. És aquesta la seva funció principal. I si per fer-ho ha d'obrir un carril bici per un carrer important, eliminant riscos en carrers del voltant, benvingut sigui.

Espai públic. Creixen les visions d'espai públic que obliden aquesta segona part del concepte, l'espai és públic. Públic vol dir de tots. Però hi ha qui insisteix que l'espai públic s'ha de privatitzar, que vol dir fer "sense involucrar a la resta", per a dos usos exclusius: vehicle i vianant. I si algun carrer fa les voreres més amples, també tenim les queixes dels conductors habituats a conduir amb més carrils. Això sí, les voreres de l'Eixample s'omplen de motos i ningú es queixa. Voreres de 5 metres queden reduïdes a poc menys de 3. Pobres motoristes, no tenen on aparcar les seves màquines... si eliminessin el Bicing segur que podrien fer més pàrquings per a motos. Això són opinions i situacions de privatització de l'espai públic. Això no vol dir que sigui una opinió negativa, simplement no és la meva.

Personalment, m'inclino més a pensar en una visió més realista i europea de la mobilitat: molts de nosaltres som usuaris de molts transports al llarg de la setmana. Jo mateix puc arribar a emprar el cotxe, el bus, el metro, el tram, la bicicleta, també sóc corredor i quan camino m'agrada no trobar-me gaires entrebancs pel mig. És ridícul pensar, doncs, en un joc de suma zero on el suposat "usuari tipus" de la bici,  té interessos allunyats de la resta de la ciutadania. Simplement, vol sentir-se segur quan fa servir el mitjà de transport que més l'agrada i que, per cert, ens posem com ens posem, és el més respectuós amb l'entorn.

3 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

"Sentir-se segur", un sentiment que també vol tenir el que camina pel carrer.

El problema, com dius és "la privatutzació". Els ciclistes (gaire b tots) consideren que el carril bici és el seu carril. I no tenen tota la raó. Tot i ser-ho:
a) La velocitat no és lliure.
b) Algus (com el de Diagonal) tenen un únic sentit.
c) No es poden portar auriculars.
d) NO TENEN PRIORITAT enfront de la gent, especialment en creuaments, proximitats a paredes de bus, kioskos,etc.

L'incompliment dels punts anteriors són els principals generadors de conflictes... ja que fan que qui camina... "no es senti segur" (i amb raó).

A.Orte ha dit...

Estic d'acord, però no oblidem que l'eliminació del conflicte és gran quan no hi ha coincidència amb el vianant: cas, per exemple, del carrer Marina o del carrer Urgell. És aquest el carril bici a promoure. Imaginem que les motos només poguessin circular en unes circumstàncies similars, segurament el conflicte seria encara més gran. PEr tant, la solució no és criminalitzar el conductor del vehicle x,com es fa continuadament, sinó reconèixer la realitat de la ciutat (la gent va en bici perquè li agrada, es sent a gust i arriba als llocs) i trobar les solucions per reduir el conflicte. Privatitzar el conflicte, fer que la mesura sigui pensada en contra d'uns determinats interessos, no és la manera. En aquest sentit, s'avança lentament, però de manera correcta.

Daniel Vidal ha dit...

Totalment d'acord... però dit això... reitero el que deia i que crec aplicable a un munt de llocs on, lamentablement, la única possibilitat real d'ús de la bicicleta passa per no tenir un terreny exclusiu per ella, sinò a compatir amb vianants