dijous, 15 d’abril de 2010

Municipis petits i la Canonja

Una de les característiques del nostre món local és l'atomització en termes de territori i nombre d'habitants dels ens locals. 947 municipis per poc més de 7 milions d'habitants, i no hem d'oblidar que 14 municipis ja apleguen el 50% de la població.

Bona part dels problemes de finançament del món local venen produïts per l'obligació de gestionar uns serveis locals que sovint es gestionen de forma independent, tots els ajuntaments volen tenir de tot i gestionar-ho directament. No cal saber gaire economia o gestió pública per veure que els costos de gestió per càpita són elevats a menor població (gestionar un poliesportiu és més car per un municipi de 2.000 que per un de 5.000).


Això s'ha ressolt en ocasions mitjançant la creació de consorcis, mancomunitats, o amb el suport d'ens locals intermedis (diputacions o consells comarcals). Aquesta realitat no redueix altres problemes generats, concretament en termes de coordinació i el sorgiment de reptes per la gestió compartida.
 
En l'entorn europeu hi ha dues tendències que neixen com a resposta al tamany excessivament reduït dels municipis:
- S'han fet agrupacions per tal de tenir municipis que agrupin un gruix de població relativament important (15.000-20.000 habitants com a mínim).
- S'han decentralitzat serveis per garantir que els nuclis urbans mantinguin bon nivell de vida.


En aquest sentit xoca que, tot i la justícia històrica amb la Canonja (segregat de Tarragona), es defensi que aquest fet és positiu per al món local. Ho és, sota el meu punt de vista, només per la recuperació dels drets "històrics" de la Canonja, però no pas per al model d'administració local.

Està clar, en tot cas, que tots els partits polítics estan contentíssims amb l'actual model. Els que tenen pocs càrrecs públics, tenen al món local una possibilitat de ser visibles. Els que en tenen molts, tenen un gran banc de proves per disposar de militants motivats fent gestió local. En aquesta perspectiva, una reforma "a la belga", generaria efectes positius, però provocaria una crisi de representativitat entre referents polítics locals i població.

2 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Andreu... tens molta raó en aquest interessant i ben trobat tema.

Frase d'un article d'avui a El País (http://bit.ly/dev82B):

"Cualquier urbanización o cadena de caseríos se considera en España con derecho a disponer de una unidad administrativa; saltan a la calle con pancartas para reclamar un alcalde y una mesa de concejales. La presión identitaria de los concejos es tan espesa y resistente como la autonómica. El precio de esta fiebre es incalculable. Países con una población similar a España se gestionan con un tercio o la mitad de municipios. Con menos ayuntamientos, los costes administrativos del país serían menores y sería posible aplicar economías de escala en servicios básicos que abaratarían tarifas y precios. Pero en España, los habitantes de Villarriba nunca mezclarán el agua, la sanidad o los transportes con los de Villabajo, aunque vivan en el mismo pañuelo."

I el que no diu (i sento ser tan reiteratiu)... funcionaris i funcionaris que no caldrien.. (1/3 o la 1/2 de municipis, diu l'article...1/5 menys de funcionaris?)

A.Orte ha dit...

Daniel, com pots comprovar, jo vaig publicar-ho 24 hores abans que el País. Aquesta no és una opinió gaire ben vista entre els polítics, entre els professionals de l'administració (no necessàriament funcionaris) diria que és força generalitzada, ja sigui per convicció o per la mateixa experiència de trobar-se problemes derivats.