dimecres, 7 d’abril de 2010

La Llei electoral i l'expertise

Fa unes setmanes, Josep Maria Colomer, un reputat politòleg de fama internacional, va enviar una carta culpant els partits del fracàs per la creació d'una llei electoral a Catalunya.

Posteriorment, per fer encara més surrealista la situació, la ponència parlamentària respon la carta a l'expert .

La situació és surrealista perquè el senyor Colomer va rebre un encàrrec. Un encàrrec que no estava obligat a fer, per una situació que ningú havia solucionat en 30 anys d'autonomia. Es va crear un comité d'experts amb gent de tarannà ben divers, amb prioritats diferents, amb l'objectiu de trobar una llei que permetés millorar la proporcionalitat (actualment l'aplicació de la LOREG a Catalunya genera força desproporcionalitat tot i que no ho busca), i alhora millorar la transparència en l'elecció dels diputats i diputades. O el que ve a ser el mateix, reduir el total control dels partits en l'elecció de candidats i reduir els beneficis per determinats partits que surten amb el marcador a favor per 5 a 0 de sortida.

Independentment dels motius del no acord a nivell polític, tot i que la proposta dels experts tenia elements molt interessants, tot sembla indicar que es va trencar no pas per un problema amb la fórmula d'elecció, sinó més aviat per la voluntat de desbloquejar les llistes.

És comprensible que els partits, que tenen capacitat per donar publicitat i poder als candidats que desitgin, no vulguin fer revolucions. Però també hauran d'actuar en conseqüència quan la gent sense carnet sospitem dels aires de renovació "externa" que els principals partits propugnen. Les organitzacions tenen unes dinàmiques internes que dificulten qualsevol accés des de fora.

Per acabar, una reflexió feta des de l'administració. Sovint els polítics demanen a experts acadèmics l'elaboració d'informes i propostes que després, si no agraden, descarten. Segurament aquest no és el cas, o potser sí, però caldria valorar si l'expertise extern es vol per millorar els resultats d'allò que s'ha de decidir o bé es vol per legitimar posicionaments fets a priori. I en segon lloc, caldria veure si es treu el màxim profit al talent que hi ha a les administracions, molt d'ell faria la seva feina igual de bé, o de malament, sigui qui sigui el color polític del que mana.

2 comentaris:

Aubachs ha dit...

Caram, no sabia que havia continuat la relació epistolar...
Molt assenyat el que dius. La proposta dels experts, feta suposo intentant mantenir un cert equilibri perquè no hi hagués un sotrac electoral, era però que no resolia massa els problemes que s'han 'construït', i en aquest sentit podia ser -injustament- percebuda com a decebedora si s'hagués aplicat. Un altre aspecte és que no és fàcil fer un canvi cap a un sistema 'millor' i alhora més 'intel·ligible'. Com escrivia fa temps, no hi ha 'pocions màgiques'...

salutacions!

A.Orte ha dit...

Efectivament, Aubachs, sotracs eren impossible d'aconseguir. I el model alemany era dels pocs relativament adaptables. Segurament el contingut de l'informe feia un sacseig massa important a la forma d'organitzar-se i d'aquí ve tot el problema. Però és que la forma de triar els candidats també s'ha d'incorporar a la llei.