dimarts, 27 d’abril de 2010

I quan tinguin DNI?

La qüestió del vel a l'escola és pròpia d'una societat que no ha definit el seu model d'integració de les diversitats religioses i ètniques. Li ha passat a França, tot i preveure els efectes del seu colonialisme al món musulmà, li va passar al Regne Unit, optant per una via respectuosa amb la simbologia hindú. Tot i la comparació amb aquells països, el debat allà el considero més madur per un motiu fonamental: es parla de simbologia i de nació, però no d'estrangers. És a dir, amb algunes excepcions, ningú discuteix que el vel a França és una realitat del carrer, fet per persones amb ciutadania francesa (drets i obligacions).

El debat a Espanya resulta encara proper a l'adolescència del fenòmen. Encara es fa servir argumentari propi del símbol aliè, de la reciprocitat als "seus països" amb els símbols occidentals i/o cristians i de la necessitat d'adaptar-se al seu nou país. Els mitjans de comunicació també entren en aquesta trampa simplista. Sembla que no tenim clar que ambl'adaptació a  un nou país no estem acabant amb el principal tema... i quan parlem de persones amb DNI espanyol, amb 1 o 2 generacions de DNI espanyol, què passarà? Seguirà sent un problema de no adaptar-se?

3 comentaris:

minimontse ha dit...

Molt bon comentari, Andreu.
Per mi no hi hauria d'haver cap problema. Si el vel és una decisió lliure, és tan legítima com qualsevol altra.
Potser ens hauríem de preguntar perquè aquestes noies, que porten anys entre nosaltres i han vist altres formes de viure, decideixen lliurement posar-se el vel. No serà que contiuem fent-les sentir diferents?

A.Orte ha dit...

Gràcies montse. Remeto el meu coemntari a un cas similar que vaig plantejar al 2007 i on deixava clara la meva posició. http://aorte.blogspot.com/2007/10/liberal-republicanisme-i-el-vel.html
Els poders públics, i evidentment una escola ho és, no hauria de tractar a la ciutadania com a súbdits. Estem perdent els pocs drets que tenim com a persona.

Daniel Vidal ha dit...

Tot entenent ambdues postures, pq. encara "ens sembla" "estrany" que algú (alguna) voluntàriament vulgui el vel? Pq. creiem que, encara que respectable, "alguna cosa falla"?
I com és que ningú en parla mai, per exemple, d'altres manifestacions religioses com les jueves (circumcissió, kipà)?