divendres, 12 de març de 2010

Planificar i avaluar protocols

Com a resultat de la crisi provocada pel temporal de neu d'aquesta setmana, és moment de reflexionar des de tots els punts de vista en quina mesura estem preparats socialment per aquestes situacions.

S'ha demostrat que, tot i l'avís meteorològic les persones, les empreses subministradores i les diferents unitats depenents d'interior i obres públiques no han acabat de reduir la sensació d'improvisació.

En tot cas, el meu comentari es refereix a les declaracions que va fer en Joan Boada en roda de premsa. En aquella declaració agraia públicament a la gent que ha participat informativament (públic i privat) i destacava que "els protocols han funcionat perfectament".

La meva crítica és que l'administració, i de fet les empreses també, han de valorar sempre una doble dimensió de la seva activitat.

Per una banda, ha de valorar si, efectivament, la planificació ha estat correcta. Però en segon lloc, cal valorar si aquella planificació és l'idònia per aquella política o necessitat d'intervenció.

Sovint, els protocols públics es posen en marxa 1 o 2 cops en la seva història.  Es defineixen seguint un tipus ideal de situació, no testada ni verificada. Es plantegen les mesures i recursos a tenir en compte. La conclusió, posant-se en pràctica, pot ser que les mesures i recursos previstos s'han coordinat bé. El protocol seria, doncs, correcte.

Posem un símil: Imaginem que volem anar de Lesseps a la Sagrada Família. Decidim que anirem pel carrer A, després el B i després el C. I ho farem en bicicleta. Efectivament, fem això i arribem sense tenir cap accident.


Però en l'actuació, no s'ha de perdre mai de vista que el procés no és la prioritat. Un protocol funciona bé fins que algú demostra que l'existència d'un altre disseny hagués provocat un millor resultat en termes de beneficis econòmics o socials. Passar pel carrer A-B-C pot ser efectiu, però passar per A-C-D també et pot portar a la Sagrada Família, i potser ens estalviem temps i cansament.

L'evidència demostra que els protocols d'interior han funcionat segurament de forma correcta, però són INSUFICIENTS, per la complexitat de la situació, només cal veure que l'empresa que subministra energia a Catalunya no té cap mena de capacitat de reacció davant una apagada massiva (en territori). Els protocols públics, havien d'incloure aquesta situació? L'empresa ha de ser inclosa en aquests protocols?

És eficaç un protocol que no pot garantir totes les conseqüències d'una situació complexa?

En conclusió, la crítica a l'actuació pública és necessària. La crítica a FECSA també ha de ser-ho, així ha fet la Conselleria, que s'ha oblidat de tot allò que pertoca a l'empresa.

Però allò que ha de quedar clar és que el camí A-B-C potser no és el millor camí per respondre davant aquesta situació. És moment, doncs, d'avaluar què ha fallat i, sobretot, què cal fer per a que els actors responsables de no deixar la població indefensa, formin part de la gestió de la crisi des del començament. Segurament, a hores d'ara, si s'hagués fet així ni ajuntaments ni ciutadania tindrien la sensació que per alguns, el procés passa per davant dels resultats.

1 comentari:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Aquesta gent està fent mèrits més que sobrats per guanyar els "Fiasco Awards" de la gestió política.
Quina tropa!