dimecres, 3 març de 2010

On és la Universitat?

Aquesta setmana hem conegut més propostes per sortir de la crisi el govern espanyol, propostes poc arriscades i amb previsió d'afectar el sector de la construcció, amb la previsió de crear-ne 350.000 llocs de treball.

Tot sembla indicar que el canvi en el model productiu, defensat parcialment en la Llei d'economia sostenible, és difícil. Empresaris i sindicats es senten còmodes en l'anterior model, molt poc vinculat amb la nova economia i, per tant, intensiu en factor treball.

El que més em sobta és la nul·la presència del món universitari. Durant el procés de Bolonya van reivindicar reiteradament el seu paper en la formació del futur. Van participar activament en la defensa d'algunes titulacions en vies d'extinció i han treballat per oferir més titulacions "de futur", així com augmentar el seu patrimoni mitjançant parcs tecnològics i centres de recerca.

En plena crisi econòmica, el paper de les universitats en el debat públic ha estat pràcticament residual, si excloem les aportacions individuals d'alguns professors. Cap activitat reivindicativa, que posi en valor l'activitat creativa dels parcs tecnològics i centres de recerca, nul·la vinculació professional dels experts per oferir solucions a la comunitat universitària i molt poca vinculació amb les propostes arribades des del govern espanyol i català.

No se'ls espera, excepte per seguir creant més oferta acadèmica, òbviament a canvi de les subvencions per cada crèdit matriculat.

2 comentaris:

Marc Guinjoan ha dit...

Andreu, això és una mica el que comentava fa uns quants dies en Pablo al seu blog: on és la uiversitat, què fa per la societat?
hi ha la sensació que el que es fa a la universitat es queda a la universitat, ja sigui perquè la "gent del carrer" no ho entén, ja sigui perquè els mitjans no en donen ressò, o bé perquè a la pròpia comunitat universitària no li interessa exlpicar les coses a la societat. En tot cas, sigui pel motiu que sigui, està clar que el matrimoni universitat-societat és de vital importància, i ara mateix és pràcticament inexistent. Suposo que s'hi hauria de posar una mica més de voluntat des de les dues parts...

A.Orte ha dit...

Marc, efectivament, hi ha una doble direccionalitat en el comentari sobre el rol de les universitats amb la societat. Una és el que comentes tu, arran del post del Pablo, molt vinculat al que pot retornar.
Aquest comentari es centra més en el paper propositiu de la universitat, en tant que concentra el present i futur del "talent" del país.
Una cosa em despista, darrerament conec gent de l'àmbit de les TIC i la biomedicina que em reconeixen que:
1. No perceben que treballin a la universitat, sinó més aviat en laboratoris o centres de recerca. Només són conscients de ser a una universitat quan han de pagar taxes administratives.
2. No tenen contacte amb professorat ni alumnat.