dimecres, 10 de març de 2010

Generar alarma

Una de les claus de la comunicació política és no generar expectatives que després no es poden complir, no ocultar informació que saps que pot sortir i no generar alarmes que els mitjans de comunicació i la ciutadania puguin augmentar encara més.

Fa dos dies el ministre Corbacho recomanava, i es posava com a exemple, disposar d'un pla de  jubilació privat. Lògicament, d'aquesta declaració, més pròpia de cafè que d'un ministre de treball (compte, la seva feina és generar ocupació i gestionar el mercat de treball, pels temes dels calers ja hi ha ministra d'economia), se n'extreuen moltes reaccions, la majoria no gaire positives:

1. La gent que està a l'atur, que es preguntarà quan podria aportar diners a aquesta suposada jubilació.
2. La gent que va justa amb les hipoteques, que es pregunta com pot estalviar amb una jubilació si ha de pagar el pis fins els 60 anys.
3. Els que ja fa temps que tenen el pla de pensions, pensaran que aquest senyor es pensa que està donant un consell nou quan fa anys que molta gent se'n va adonar del problema de dependre de les pensions públiques.
4. Els bancs i caixes estaran molt contents.

La sensació general és que les declaracions venen en un mal moment. No eren necessàries, pot generar rebuig i alarma social, no pertoquen en l'actual situació, on per una banda es vol canviar l'edat de jubilació i per altra se'ns avisa que les pensions públiques són i seran insuficients.
La prudència, és doncs, la millor solució.  "Si no surts a la tele no existeixes i, per tant, ets un cadàver polític", deia un assessor de comunicació al seu politic fa uns anys. Estem segurs que aquestes declaracions no posen en safata un càrrec?