dimarts, 2 de febrer de 2010

Referèndum al Maig

Fa unes setmanes vaig poder conèixer de primera mà les intencions de convocar el referèndum pel projecte de la Diagonal. He deixat passar el temps, tot esperant que el 2010 donés més detalls sobre l'experiència.

La prudència municipal, amagada amb altres temes ara més prioritaris (Jocs Olímpics i eleccions al Barça i a Catalunya), segurament dificultarà que el tema acabi debatint-se amb tots els pros i contres.

Tot sembla indicar que es votarà durant 3-4 dies, a equipaments municipals, i amb 3 alternatives.

L'alternativa A, l'alternativa B i l'alternativa C,no fer res. La diferència de matisos entre les dues primeres alternatives poc provocar una curiosa paradoxa: que el procés participatiu on està afectada tota la població sigui molt menys rica que el debat público-tècnic de fa un any i mig.

És a dir, correm el risc que el debat acabi centrant-se en "on ha de passar el tramvia" més que no pas en com impacte pot tenir el projecte en el seu entorn urbà, en la mobilitat i la quotidianitat de les persones. Vet aquí una segona paradoxa, el projecte que ha de ser emblema de la Barcelona del futur acabarà sent un debat centrat en 10 metres d'amplada.

7 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Andreu:

No se li està donant massa volada a aquest tema? És a dir, és clar que és una Avinguda important, etc., però no crec que sigui ni l'emblema de Barcelona ni la reforma més important a curt/mig(¿Glòries? on, per cert, no crec que s'estigui complint).

A més, tinc la sensació que, tot i que segur que no és la voluntat de molta gent "de la casa", el debat sí crec que s'ha plantejat, des de l'inici, com " per on ha de passar el tramvia".

A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A.Orte ha dit...

Daniel, coincideixo amb tu, espero que s'interpreti aquest missatge amagat en el to irònic del post.

Hi ha molts temes. Jo defenso que per fer segons què es pot fer més mal que bé. És millor centrar esforços en projectes "win-win". És a dir, aquells que són un clamor popular la seva reforma i que poden tenir un efecte positiu clar. És evident que les Glòries és el principal cas a tenir en compte, especialment perquè aquí sí es considera positiu per la ciutat i pels barris collindants. En el cas de la Diagonal, coincideixo que pot haver efectes negatius en la mobilitat, en la quotidianitat durant les obres i en altres casos.
En tot cas, hem de separar els projectes, ja que mentre el de Glòries és un problema fonamentalment urbanístic, el de la Diagonal neix d'una proposta en matèria de mobilitat.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Dius que "correm el risc que el debat acabi centrant-se en "on ha de passar el tramvia". No és cap risc, l’encertes de ple, és precisament aquest el debat que vol l’ajuntament, que ja ha decidit que la reforma de la Diagonal consistirà en que hi passi el tramvia, i la resta del projecte és del tot secundari. Jo em decanto per l’alternativa C, i més en temps d’una crisi creixent com la que patim ara i patirem en els propers anys. Això sí, encara no sé si aniré a votar: només ho faré si hi ha garantia que el resultat del referèndum sigui vinculant. Si només es tracta de fer una enquesta ciutadana amb mi que no hi comptin. I ja per acabar, si es tira endavant el projecte de reforma de cara a la propera legislatura municipal, espero que el proper alcalde tingui una mica de sentit comú i la retiri com una de les primeres mesures del seu mandat. En temps de crisi s’ha de prioritzar, i la reforma de la Diagonal és evident que no és gens prioritària.

A.Orte ha dit...

Mqiuel,100% d'acord amb tu.

Albert B. i R. ha dit...

Molt em temo que finalment ens presentaran dues propostes (a més de la C) quasi idèntiques i que de res servirà tot el debat que hi ha hagut al voltant de la qüestió. És un intent desesperat de l'Ajuntament per a aparentar proximitat donat el mal resultat que tenen a les enquestes.

A.Orte ha dit...

Albert, gràcies per comentar al bloc. Efectivament, compartim temors. És una pena intentar legitimar decisions que, fetes amb consens i lideratge, tots podríem arribar a entendre.