dilluns, 1 de febrer de 2010

Jubilació més enllà dels 65

Personalment, no veig un gran problema ni econòmic ni en la salut dels treballadors respecte la possibilitat de jubilar-se més enllà dels 65. No només en el present, sinó pensant en un futur on l'esperança de vida arribi als 85 anys.

Sense entrar en consideracions  personals i/o econòmiques de la mesura, el meu comentari s'adreça al que considero una incongruència d'alguns sindicats, que ja han mostrat la seva desaprovació:

- La principal incongruència és la crítica al "materialisme" de la societat però el discurs sindical es centra, encara més ara en època de crisi, en consideracions materials. On queda la defensa de la dignitat del "treball" més enllà de la seva funció econòmica?

- Es pot defensar una jubilació als 65 i atacar les prejubilacions?
- Quines propostes hi ha en relació al càlcul de les pensions? Seguiran defensant unes pensions que es calculin en base als darrers 15 anys de cotitzacions? És possible plantejar un allargament de l'edat de jubilació per completar un sistema que tingui en compte tota la vida laboral?

3 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Són molt problemes al mateix temps: el més important.. el conceptual.. Raó de ser de la jubilació?
I un comentari que ningú no ha tret en cap mitjà: si l'edat de jubilació s'allarga... no seria conseqüent baixar els impostos/cotitzacions?

Oriol ha dit...

Andreu, mulla't una mica més, només deixes anar l'opinió però no ens deixes cap argument per defensar la teva postura!

A.Orte ha dit...

Oriol, el meu argument és que estem generalment capacitats per poder treballar sense problemes fins, segurament els 68 (per no dir 70) i a mig gas fins els 73. Segurament hem d'anar a un model flexible on es pugui aportar voluntàriament al llarg del cicle de vida, repercutint positivament en el càlcul final. Perquè no té gaire sentit que algú que ha treballat tota la vida aportant a la SS després, per una desgràcia de quedar-se a l'atur a la recta final, s'ha de quedar amb un càlcul públic. En canvi, trobaria bé si aquesta persona aporta un extra quan pot.
Aquesta és l'opció pública. L'altre opció és que la persona, quan pot, aporta a una entitat privada. És una qüestió de valoració de riscos.