dilluns, 15 de febrer de 2010

Ateneusfera del febrer

Fa gairebé dos anys de la meva primera visita a l'Ateneusfera, una trobada de blocaires (inicialment uns quants que es llegien, als quals em vaig adherir en la primera ampliació, la segona edició, que no vol dir any).
De fet, havia deixat d'anar-hi un cop i aquesta era una oportunitat per conèixer un altre grup de persones, de totes les edats, sectors professionals i motivacions per escriure el seu bloc.

Com sempre, he après molt sobre els continguts dels blocs, sobre la seva capacitat d'aplegar interessos semblants (el cas de la gastrosfera)  i sobre el valor documental, que deriva en importants col·laboracions que, lluny de resoldre la vida, aporten una difusió més enllà de la blogosfera.

En aquest sentit, l'aportació de l'Ateneusfera és indubtable. El que no tinc tant clar és un doble debat que sovint apareix en tota reunió de blocaires:
a) Qui no té bloc és una persona antiquada? No fer blocs és tenir una organització/ col·lectiu/ comunitat amb poca capacitat de comunicar?

b) Quina motivació i valor real ha de tenir un bloc? Crec que molts de nosaltres hem de tornar enrera i pensar per què el vam obrir. En alguns casos, simplement, per expressar-nos, sense fer acció especial per ser més llegits, estimats o valorats. Simplement, era una forma d'ordenar idees i opinions (al principi anònimes) sobre allò que ens envolta.

Ho vam fer en un entorn sense premis, sense organitzacions més o menys assembleàries que ordenessin el panorama, sense líders d'opinió identificats a la blogosfera i sense la permanent sensació que, o ets un defensor dels twitters, facebooks o similars, o corres el risc de ser un 2.0 sense ànima 2.0, com aquells amants del rock que moren i deixen pas a les noves tendències.