dimarts, 26 de gener de 2010

Territori versus autonomia local


La crisi política d'Ascó, generada per la decisió de deixar en mans dels Ajuntaments la seva possible candidatura al magatzem temporal de residus, ha posat en evidència la feble relació entre nivells de govern.

Si bé la majoria de catalans proclamem una major autonomia i menor relació amb l'Estat, regularment es demostren les mancances en les relacions entre municipis i autonomies.

D'exemples en trobaríem molts. Ara bé, no és el meu objectiu plantejar aquestes mancances, sinó més aviat plantejar la principal problemàtica, que és la dificultat de fer planejament al territori.

El planejament territorial, que està en mans de Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, hauria de ser el marc sobre el qual definir decisions similars a la ubicació d'un parc d'atraccions, un parc eòlic o altres béns i serveis ben percebuts per la societat.


La realitat és que, encara que aquest instrument serveixi com a full de ruta, els municipis i alguns territoris poden tenir la sensació que només se'n recorden d'ells quan interessa. I aquest raonament porta, inexorablement, a situacions límit en les quals la política partidista arriba massa tard.
Perquè sota el paraigües de "donar equilibri territorial", els governs de CiU i el tripartit han fet bàsicament iniciatives, però mai plans ambiciosos que permetin mirar el futur amb optimisme.

Però encara que donem la raó als crítics amb CiU i el PSC d'Ascó no podem oblidar la capacitat de l'estat per crear conflictes interdepartamentals. No oblidem que, tot i l'error comès per la ministra Espinosa, els municipis no tenen competències en matèria nuclear.

En el fons, doncs, tres problemàtiques, segurament sense una solució clara:

1) Els municipis han de tenir capacitat real per incidir en les activitats econòmiques? Totes tenen el mateix valor o aquelles relacionades amb l'energia nuclear han d'anar a banda?
2) Un municipi, dins d'un altre territori, que pertany a un altre Estat, que forma part de la Unió Europea, pot reinvindicar la seva autonomia en aquests assumptes? Si no és aquest municipi, qui l'hauria de tenir?
3) Disposem d'instruments polítics d'equilibri territorial que passin pel consens o bé aquest principi es basa en petits afegitons sense gaire planificació en conjunt?