dimecres, 13 de gener de 2010

Planificar per excés: Els Jocs del 2022


L'anunci d'avui de l'alcalde Hereu sobre la intenció de presentar candidatura als Jocs Olímpics del 2022 es basa en una idea propera al Màrqueting polític més que no pas a la Planificació estratègica.

Hi ha el convenciment a Sant Jaume que, si bé el model de ciutat és viu (model, no pas projecte,compartit per dos dels tres partits en l'oposició, l'excepció és el PP), les idees comencen a brillar per la seva absència.
La renovació és positiva i davant d'alguns projectes de renovació del model econòmic de la ciutat, la fórmula guanyadora sempre acaba sent la dels grans events.

En els darrers anys Barcelona ha tingut estratègies curt-terministes de progrés.  En són símptomes la importància pública  que se li va donar en el seu moment al Programa d'Acció Municipal (PAM), la rellevància del projecte de renovació de la Sagrera, la visibilitat de les reformes dels mercats en les polítiques de proximitat i la futura renovació de la Diagonal.

Tret d'aquests projectes, bona part de la gestió municipal s'ha fonamentat en tapar problemes més que no pas en il·lusionar la ciutadania. Aquesta ha estat la lectura que se'n fa a St Jaume, una lectura feta en positiu des del PSC i ICV (destacar la "gestió") i una lectura feta en negatiu des d'ERC, PP i CiU (destacant la manca de projecte).

Amb tot plegat, s'entén que a 16 mesos de les eleccions municipals, en un entorn de crisi econòmica, amb crisi pressupostària i dificultats per generar expectatives, aparegui un projecte a llarg termini. Sense entrar en les possibilitats, mínimes, de la idea, aquest és un exemple més de les contradiccions d'un govern municipal incapaç d'explicar com veu la ciutat a 6 anys vista en els temes que preocupen la ciutadania (economia, turisme, infraestructures, creació d'empreses, seguretat i civisme), volent girar la truïta en un projecte que difícilment tindrà cap resultat fins el 2016 i que, per cert, es comença de 0, amb una pila de potencials competidors que porten anys destacant-hi.

5 comentaris:

Aubachs ha dit...

El concepte il·lusionar la ciutadania mai no l'he acabat de comprendre, sobretot si és que s'ha de convertir en la 'missió' organitzativa d'un ajuntament.

I l'altra és que encara estiguem en el model 1888 de progrés municipal: a base d'expos, fòrums i jocs. I no puc creure que a una organització enorme i amb tantíssima estructura no hi hagi altres estratègies o visions per disposar d'un 'model' de ciutat coherent sobre el qual anar construint l'acció pública (afectat lògicament per les cojuntures).

A.Orte ha dit...

D'acord amb el teu primer comentari. quant el model de ciutat, jo separo CLARAMENT model de ciutat amb projecte de ciutat.
Em sembla que en els darrers anys ens han intentat dir que una cosa deriva de l'altre. Un model de ciutat, sota el meu punt de vista, s'entronca no pas en les polítiques que es fan, sinó en una visió global dels límits geogràfics, model econòmic, un estil de relacions amb la ciutadania. Què és model i què no és model? Model és la configuració dels barris, la impotrància de la proximitat, la centralitat dels equipaments de barri (lluny del model d'equipaments de ciutat), concertació amb el sector privat, , un equilibri econòmic entre els barris (evitar guettos al màxim) etc. Què no és model? els projectes 22@, els problemes a les Rambles,etc.
Jo no crec que ningú vulgui canviar el model de ciutat, excepte PP, crec que es volen canviar projectes.

Aubachs ha dit...

Estic d'acord si el model inclou els aspectes que comentes.

Però en un altre nivell, no sé com explicar-ho, aquella imatge que tens al cap quan fas algun projecte o alguna acció, penso que sí que hi ha visions alternatives i un debat que de fet és històric. L'article del Resina de què parlava al bloc ahir o abans d'ahir deia 'entre Viena i Nàpols'. És una simplificació però en aquest sentit si que trobo a faltar aquesta 'idea'.

endora ha dit...

Suscric el teu article, fil per randa; de fet el teu ex (cap) m'ha dirigit cap al teu text fent comentaris elogiosos quant a la teva qualitat observadora i crítica, i una es obediente i aquí deixo constància. Plataforma per un Premià sense mar!

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Hereu està perdent el nord. Per no allargar-me i amb el teu permís, faig aquí una proposta adreçada als altres candidats a l’alcaldia de Barcelona que estic convençut que els farà guanyar vots a les properes eleccions municipals: un compromís en ferm davant els barcelonins comprometent-se a retirar aquesta candidatura del “Fòrum 2022” tan bon punt arribin a l’alcaldia, si hi arriben, és clar.