dilluns, 24 agost de 2009

Els Ajuntaments també són Catalunya

L'acord de finançament de Catalunya hauria de garantir les necessitats de la Generalitat. Durant la negociació es van incorporar diversos criteris socials (demogràfics, econòmics) per demanar un finançament més just. L'argumentari polític ha estat sempre proteccionista: demanar caler per allò que interessa a l'administració catalana, però oblidar el finançament dels serveis més propers a la ciutadania, els serveis locals.
No hi ha dubte que els Ajuntaments (fonamentalment els petits) tenen un greu problema de finançament molt anterior, que no ha sortit a la llum fins que la bombolla immobiliària ha esclatat.
Actualment qualsevol negociació passarà necessàriament per un pacte amb Govern i Generalitat de Catalunya. Especialment amb la Generalitat serà necessari reconèixer els serveis que els Ajuntaments presten, tant aquells regulats per la llei de Bases de Règim Local com per aquells serveis (fonamentalment socials i econòmics) que presten de forma alternativa als serveis oferts per la Generalitat.
Hom podria pensar que el debat només hauria de ser econòmic. Els municipis tenen un doble suport als nivells intermedis: Diputacions i Consells Comarcals (administració derivada de l'estat i administració derivada de la Generalitat). Aquests dos governs intermedis actuen amb èxit diversa arreu del territori català i es busca un nou impuls amb el nou mapa de governs intermedis resultant de la creació de Vegueries i el projecte d'AMB.
Si bé les diputacions tenen una legitimitat discutible a Catalunya, estan ben vistes pels municipis. L'explicació és senzilla, reben finançament directe de l'Estat i tenen més capacitat per obtenir suport tècnic i econòmic, a més d'una atenció propera i continuada, que supera el suport específic per les obres i serveis que es negocien amb la Generalitat en el seu Programa estrella.

La reflexió final és clara: complim 30 anys de municipalisme. Si el temps dóna la raó al finançament de Catalunya és bo, la Generalitat faria bé de reconèixer els Ajuntaments com administració catalana amb autonomia (autonomia local blindada per llei). Per tant, el procés de renovació del finançament va en paral·lel a la creació d'un nou ens intermedi que substitueixi les diputacions. Sol·lucionar el problema ara limitaria els potencials riscos futurs d'eliminar l'administració provincial per crear-ne unes vegueries febles que no puguin donar servei a les necessitats dels municipis i que només serveixi per generar nous focus de poder polític.