dilluns, 29 juny de 2009

Recollida pneumàtica

Si recordeu, fa aproximadament un any Gran de Gràcia tenia un greu problema de pudors entre Travessera de Gràcia-Gran de Gràcia fins, ben bé, Fontana. Veure notícies 1 i 2.

Arran d'aquella situació i d'aquelles queixes, no va costar gaire per trobar l'arrel del problema, el sistema de recollida pneumàtica, molt efectiu per evitar el despreniment dels contenidors clàssics, però requeria d'una atenció especial. És a dir, sense camió que xucli la brossa, era un drama(com el de la segona foto), però sense regularitat no s'evitava el problema.

El FEIL i el Pla E han possibilitat que diversos ajuntaments s'apuntin al sistema de centralització de la recollida pneumàtica, incloent-hi Barcelona, que aprofita per connectar el que anteriorment s'havia desestimat fer, connectar els espais de recollida amb la central de Lesseps, que absorbirà els residus i evitarà la dependència del camió.
Esperem que la solució sigui poc traumàtica pel barri, de moment hi ha un cinc punts en obres com el que veieu a la tercera foto. El que sí demostra és que l'obra era complexa i potser no es va planificar amb una valoració de riscos en termes de pudor i de cost econòmic. En aquest cas, potser no s'hagués fet de la mateixa manera i no hagués donat tanta sensació d'improvisació.



diumenge, 28 juny de 2009

Publicació

No m'agrada parlar de mi, i com sabeu, intento que el blog giri poc al voltant de les meves opinions. Avui faré una excepció i ja em permetreu que us informi d'una bona notícia. Fruït d'una tasca cooperativa amb un recercador de l'Institut d'Estudis Europeus de Florència ens han publicat un article que va rebre el premi a millor comunicació en matèria de federalisme i regionalisme al 2008 feta per candidats a doctor. Es tracta d'un article sobre els processos de reforma dels Estatuts que barreja una vessant teòrica amb una part divulgativa sobre el procés.

Estem molt satisfets que aparegui en una revista de referència a Europa com és la Regional & Federal Studies i, tot i la meva desconnexió amb el món acadèmic, espero que no sigui la darrera. Per qui no tingui accés lliure a la revista i vulgui llegir-lo, només cal que m'escrigui un mail.

dijous, 25 juny de 2009

Males olors


En plena moda sobre el canvi climàtic i com abordar-lo des del món local està creixent, molt poc a poc, un debat paral·lel sobre els problemes de les males olors. Es pensa, especialment en males olors amb un origen industrial o rural, però és evident que el debat és clarament adaptable a la responsabilitat de les administracions locals en els seus serveis urbans.

El cert és que les males olors impregnen les nostres ciutats i viles i no sempre és fàcil culpabilitzar un municipi o una fàbrica. Sovint, en funció de la direcció del vent, una indústria de Tarragona provoca males olors a Reus.

La problemàtica resulta, doncs, difícilment abordable des d'un àmbit català o espanyol, però tampoc té sentit reglamentació local de rigidesa variable i que atorgui al nivell municipal la responsabilitat de gestionar els problemes i la capacitat de multar.

Hem d'afegir a totes aquestes dificultats la manca d'una legislació clara sobre el tema així com la dificultat de les autoritats europees davant de peticions de particulars, on es reconeix legislació en matèria de gestió de residus i d'activitats aquàtiques, però les males olors queden en un segon terme, o com a mínim queda legislat per instruments "ad hoc".

dilluns, 22 juny de 2009

Premis Blocs Catalunya

Un any més, STIC.CAT organitza els premis Blocs Catalunya. Aquest any m'he presentat. La meva única intenció és que, encara que sigui per curiositat, hi hagi gent que entri al bloc i potser així descobreixi nous lectors i nous blocs interessants.

He entrat a la categoria de política, que no és ben bé el tema sobre el que tracta aquest bloc. Com ja sabeu, fa un any que vaig veure que hi ha altres blocs que es centren en la ciència política i l'actualitat "partidista", ho fan de forma sistemàtica i editorialitzant les opinions. D'aquesta forma he anat orientant el bloc vers les polítiques públiques i la governança local, amb un contingut cada cop més residual d'oci i entreteniment però intentant que no sigui un bloc gaire tècnic. El fet que el bloc està agafant una forma i una temàtica més adulta, també ajuda a presentar-me.

En tot cas, si voleu votar en la categoria de política, estaria molt bé que ho feu per Recordant el Present, per Pati Descobert o per Ciència política (politòlegs de Catalunya), un projecte en el qual participo.

divendres, 19 juny de 2009

Avaluació del Bicing

Recentment s'ha fet una avaluació del servei de bicicletes "Bicing", que ha permet detectar els principals problemes que tots els usuaris veiem:

- Problemes amb la distribució de les bicicletes.
- Mal ús dels usuaris i vandalisme.
- Mal estat de les bicicletes (amb elements multicausals, destacant-hi l'alt ús i la mala conservació).

Al següent enllaç trobareu un resum extern de l'informe d'avaluació, amb el valor afegit d'incorporar problemàtiques semblants en serveis de referència considerats millors que el bicing, concretament París i Sevilla.

Per cert, per què els usuaris no rebem l'estudi complet?

dijous, 18 juny de 2009

Directiva de Serveis i comerç


L'anomenada Directiva Bolkestein, amb el temps coneguda com Directiva de Serveis, inclou alguns elements importants i necessaris per una millor i nova relació entre societat i administració basada en reduir barreres per l'activitat en qualsevol àmbit europeu, fet que implicaria reduir algunes barreres per les concessions de llicències.

Aquesta directiva ha tingut un ampli debat. En tot cas, entrarà en vigor obligatòriament a partir de l'1 de gener del 2010, i encara avui hi ha diversos àmbits on es discuteix sobre els seus possibles efectes.

Un dels àmbits més protegits a casa nostra, allà on el lliure mercat sembla anar en contra dels models de ciutats i pobles establerts, és el comerç, és en aquest àmbit on el debat està sent més actiu. I de fet recentment s'ha adaptat a l'estat espanyol en l'àmbit del comerç.
En els darrers anys, bona part de municipis han vist un progressiu debilitament del comerç de proximitat, mentre uns altres mantenien l'anomenat model català de comerç.
La possibilitat que sigui l'Estat qui legisli i marqui la pauta en aquesta matèria, obre un potencial risc en l'afebliment de la forma de vida, típicalment catalana, basada en la interacció geogràfica entre habitant i nucli urbà, derivant vers un ús menys dirigit dels usos comercials. El debat resulta, doncs, interessant i polièdric, no només perquè els partits haurien de consensuar una aposta en una o altra direcció, sinó perquè, possiblement, la polèmica haurà de dirigir-nos un cop més al debat respecte la competitivitat del petit comerç i la liberalització d'horaris.

En el rerafons l'advertiment d'alguns geògrafs, té sentit dissenyar polítiques de defensa del petit comerciant, fomentant eixos comercials urbans, quan les formes de vida són cada cop més diverses i menys basades en un sol nucli?

dimarts, 16 juny de 2009

La T1? Bé, gràcies


Avui s'ainaugura oficial la nova terminal-aeroport de Barcelona. Pensada per un escenari en el qual l'aeroport s'havia quedat petit i antiquat, la T1 supera a les tres terminals operatives de l'antiga T2 en tots els sentits, excepte en l'accessibilitat del transport públic. Mentrestant, PP, PSC-PSOE i CiU discuteixen sobre qui va planificar, pressupostar i començar a executar aquesta obra. El debat em sembla absolutament buït de contingut.

Com ja he comentat en altres casos, un equipament és quelcom fàcilment construïble. Necessites espai, diners i un projecte arquitectònic sòlid. Hi ha casos d'equipaments buïts que el temps demostra que han estat un error i d'altres que de seguida es queden petits.

La T1 substituirà i millorarà les operacions i la comoditat dels passatgers. Si aquest era l'objectiu, perfecte, seguiré el debat partidista i agraïré eternament a qui va tenir la idea de modernitzar l'estructura de Barcelona.

Però em sembla que el debat és un altre, el debat es centra en quins objectius estratègics planteja la nova terminal i en què s'espera del futur de la T1. I en aquest cas, ni el PP, ni el PSC-PSOE ni CiU poden treure pit. Si CiU va aconseguir la infraestructura, per què no va ser capaç d'aconseguir un canvi en el model de gestió? Si el PSC-PSOE l'han acabada, perquè no han evitat que AENA+Iberia arraconin literalment el Prat en vols de llarg recorregut?

Exclusió social a Barcelona



El passat 15 de juny es va presentar un projecte sobre els "itineraris i factors socials de l'exclusió social". Ja fa més de 2 anys la Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla, va impulsar aquest treball, i ho va encarregar a Sebastià Sarasa, professor de Sociologia a la UPF.


A diferència d'altres estudis a casa nostre, aquesta aportació ha resultat costosa i complexa, però era veritablement necessària. Hi ha una manca de dades, que obligava a recollir-les. Per altra banda, ha estat una aportació nova al fenòmen, incorporant una metodologia incipient a casa nostra, la del "cicle de vida". Aquesta forma d'afrontar la recerca determina les mancances d'observar una situació present sense tenir en compte el passat. Serveix d'exemple un miet sobre Dinamarca: la pobresa relativa és molt baixa, però aproximadament un 70% de la població passa en algun moment de la seva vida per una situació amb baixos ingressos. Òbviament, sol ser el període d'emancipació en edat universitària.



Aquesta metodologia permet, en circumstàncies ideals, determinar els elements claus de canvi socioeconòmic de les persones. Dit d'una altra manera, permet veure si existeix una relació a llarg termini en les nostres decisions o events no buscats. Els àmbits on més s'ha treballat són l'educació, el divorci i les decisions sobre l'entrada al món laboral i el nivell d'ingressos al llarg de la vida (una entrada full-time als 16 anys és una decisió errònia a llarg termini).



El que resulta especialment interessant i provocador de les conclusions d'aquest treball és que, gràcies a la perspectiva tractada, permet orientar decisions sobre política pública. D'aquesta forma, l'autor defensa que l'exclusió social es pot prevenir i és socialment més econòmic que una resposta defensiva. La clau està en el cicle educatiu i en evitar que les persones que es troben en situació de risc social per antecedents familiars entrin en dinàmiques inestables en termes educatius i laborals.



Més informació, per un àmbit internacional:

http://www.esri.ie/research/research_areas/social_inclusion/lifecycle_social_exclusio/

divendres, 12 juny de 2009

Models de clubs


Fins ara teníem clar que hi havia 3 models de gestió clubs de futbol:
1) el model de petit club venedor (majoritari)
, que compra per sota del que ven per poder mantenir el dèficit corrent.
2) el model de club anglès on un propietari decideix què fer amb els seus caler (versió "no m'importa el dèficit"... aka Chelsea o versió "intentem fer beneficis"...aka Man. United).
3) el model de gran club europeu que basa els seus resultats econòmics en un bon rendiment esportiu i la regeneració de les finances basades en vendes puntuals i milionàries i en amortitzacions a llarg termini (casos de la Juventus, el Barça amb matisos, el Lió, el Bayern).

En aquest entorn, durant aquests dies s'estan confonent els termes en la lògica Barça- Madrid. Els culers, i alguns madridistes, busquen on situar tot plegat. Hi ha pocs models purs, de fet el Barça té elements de gestió impropis del seu model, en bona mesura per la competència d'altres clubs, però darrerament ha fonamentat la seva política salarial i de contractacions en funció de la gestió esportiva.

El Madrid actual no és comparable a cap d'aquests models. Un model on tot sembla indicar que els números no poden sortir de cap manera. Si bé l'estratègia de fitxar 3-4 cracs mundials de cop pot donar un resultat esportiu, l'efecte del merchandising és molt menor al fitxatge esglaonat: un nen de Madrid no es comprarà les samarretes de tots els seus fitxatges.

El Madrid va per lliure, no té un model coherent perquè té una concepció dels riscos molt menor a la de la resta de clubs, només comparable amb el model Chelsea. Ara bé, la diferència és evident, els diners que gasta el Chelsea són del seu propietari, no del club . En aquest entorn és difícil competir, ja no són 3 equips els que passen de la cantera i fitxen a cop de talonari. Són més i cada cop més poderosos.

Per tant, el model Barça, no ha d'estar condicionat a la competència d'altres clubs. No hi ha fórmules híbrides possibles en qüestions com l'sponsorització, la política de cantera o el tractament de les seccions professionals i no professionals.

dimarts, 9 juny de 2009

Bibliobusos o biblioteques escolars?


La Generalitat ha manifestat aquest mes de juny la seva intenció d'obrir les biblioteques de les escoles a la ciutadania en municipis petits. La proposta és interessant, però topa amb les competències municipals en matèria de biblioteques (per municipis més grans de 5.000 i una llarga trajectòria en la prestació en xarxa d'ens intermedis).

Actualment, realitzen aquesta funció els bibliobusos, que són, com diu la paraula, biblioteques mòbils pensades per aquells municipis menors de 5.000 habitants,en el cas espanyol, que no tenen necessitat legal de tenir un equipament permanent. L'autobús té un calendari de visites a cada municipi, suficientment regulars com per afavorir els lectors més ferotges i gestionades en rutes que les faci encara més properes al territori.

Ja fa més de 60 anys que existeix aquest concepte, veiem la història a la regió de Montréal amb resultats més que interessants. Una visió que té encara avui vigència, i més si recordem els objectius principals d'aquests vehicles:

- Apropar i fomentar la lectura en poblacions rurals, especialment en persones amb poc hàbit de lectura.
- Compartir el catàleg col·lectiu de documents d'acord amb la xarxa de biblioteques corresponent.
- Oferir un servei de qualitat que molts municipis no poden donar.
- Oferir serveis a distància (bases de dades, etc) pel fet de tenir un carnet comú.
- El personal no el paguen els municipis i forma part de la xarxa de biblioteques del territori.

La Generalitat faria bé, doncs, de pensar si té sentit fer volar coloms i posar en dubte (com a mínim no reconèixer en les seves manifestacions) uns serveis que són força ben valorats pels ajuntaments i la ciutadania.

Per tant, els alts costos d'obrir biblioteques d'escola, la necessària ampliació del catàleg i la reducció d'alguns serveis a distància propis de les xarxes territorials de biblioteques no semblen ser, a primera vista, suficients com per acabar amb els bibliobusos.

És necessari, doncs, dissenyar aquesta política en funció de les necessitats, valorant la utilitat de l'equipament però buscant formes per no minvar els punts forts dels bibliobusos. De fet, algunes biblioteques d'escola consta que ja obren portes amb completa responsabilitat de les AMPES que es fan càrrec de la supervisió de l'espai.

Algunes dades d'interès: la mitjana de préstecs per usuari de bibliobús va ser l'any 2008, de 4,89 respecte un 2,47 en el cas de les biblioteques de la província de Barcelona (dades oficials del Servei de Biblioteques de la Diputació).
Un 16,75% de la ciutadania amb accés al servei de bibliobús (resident a municipis on arriba el servei) disposa de carnet d'usuari a la província de Barcelona.

dilluns, 8 juny de 2009

Valoracions poc eficaces

Primera hora del matí, els partits (a excepció d'ICV) estan valorant els resultats en termes de variació del seu vot en les eleccions del 2004. L'abstenció és tant brutal que qualsevol interpretació respecte 2004 queda com anecdòtica. Aquella comtesa electoral era especial, un tripartit gens desgastat (només el cas Carod-Perpinyà) i un electorat de CiU desinflat i emprenyat amb el sistema que buscava culpables arreu. La situació actual és la que és, el tripartit es desgasta poc a poc, però CiU i PP tampoc han mobilitzat els seus electorats tot i la seva campanya en clau catalana i espanyola.

Com la interpretació del futur és tant complexa, espero que els partits es dediquin a llegir-les en clau de crisi de partits. Qualsevol altre lectura no es faria en clau de país, que és el que alguns partits diuen representar.

dimecres, 3 juny de 2009

Portàtils a les escoles


La promesa de Zapatero de donar ordinadors als alumnes de primària obre un debat sobre el tipus té una difícil aplicació en l'actual estat del finançament autonòmic, que és qui gestiona les polítiques educatives. Tots ens hauríem d'alegrar d'aquest pas, però dóna la sensació que només seria una aportació més vers l'avenç tecnològic de l'aprenentatge.
Com a política seriosa que crec que és l'aprenentatge amb ordinadors o internet, s'ha de fer en conjunt: estimulant professorat per al seu ús i la seva capacitat d'ensenyar amb aquestes tecnologies, millorant les infraestructures de les escoles i, el més important, donar passes endavant per a que les llars siguin també actives en l'ús. De res serviria tenir ordinadors si acabem tenint escoles amb connexions lentes i nanos que arriben a casa i empren l'ordinador només per finalitats lúdiques. Els esforços de les famílies, que seran les que pagaran principalment els portàtils, segur que no és suficient.

Curiositats a Estocolm (ii)


Una de les coses més habituals de trobar als pisos suecs, especialment als apartaments pensats per 1 o 2 persones, és la dedicació del soterrani o planta baixa per àrees comunes. En el cas de l'edifici on erem es trobava una zona equipada amb sauna disponible per tothom, així com una font amb barbacoa i una sala pensada per ser reservada per festes multitudinàries.

Però el que més sorprèn és el sistema de reserva de rentadores, que dóna mostra de la capacitat de planificar-se tot un mes.

dimarts, 2 juny de 2009

Curiositats a Estocolm (i)


Del meu viatge de tornada a Estocolm, on vaig viure-hi fa 7 anys, em quedo amb algunes curiositats. Avui us deixo la primera. Una sorpresa trobar-me amb el mateix sistema de bicicletes, ancoratge i sistema electrònic igualt. Tant igual que la targeta de Bicing es llegeix tot i que no et dóna dret a agafar-ne cap. N'he vist algunes parades, moltes menys que a Barcelona, però en totes he vist alguna bicicleta i unes condicions més que correctes: ni rodes punxades, ni greus mancances a simple vista. Això em fa pensar que, si bé altres sistemes o empreses que no són Clear Channel donen unes condicions de qualitat innates, ni la seva gestió ni el tractament d'usuaris i ciutadania és igual al d'aquí. Tot plegat, ara seria moment de trobar explicacions per la diferència.