dimecres, 29 abril de 2009

Exercicis periodístics

Amb 5 anys de diferència un conegut articulista ha calcat gairebé dos articles sobre la monarquia.
Vet aquí el que s'ha publicat a Público recentment. El del 2004 es publicà a El País.

Distanciant-me del debat personalista i del contingut en sí, des del punt de vista de l'incipient debat sobre el futur dels mitjans aquesta reiteració d'idees no seria precisament el que destacaria com a informació fresca.

dimarts, 28 abril de 2009

Futbol als cinemes

Per què no? Els exhibidors es queixen d'un problema per omplir determinades sales, especialment durant grans events populars. Fa temps que els cinemes comercials han deixat de ser un lloc selecte (si mai ningú ha cregut que el cinema era d'una elit) i ara, arran unes declaracions del Director del grup Mediapro, Jaume Roures, sembla que es podria formalitzar una possibilitat per exhibir partits de futbol. La notícia més concreta la trobareu aquí.
Els cinemes tindrien una oportunitat de negoci. De fet conec un grapat de gent que vol veure els partits sense necessitat de suportar les fums dels bars. I si a sobre ho poden veure en un format de pantalla gran, amb un bon so, millor. Ara bé,potser l'aficionat més neguitós necessitaria una mica d'espai extra entre butaques.

dilluns, 27 abril de 2009

Canvi climàtic, un problema global?


De tots és conegut la gran parafernàlia supraestatal (i de retruc estatal) sobre el canvi climàtic. Des de la signatura de Kyoto (1997), la comunitat està alerta. Ara bé, en els darrers anys i vista la diferència d'aplicació de mesures de reducció d'emissions, d'eficiència energètica i de producció d'energies netes el prisma està començant a canviar. Bona part de les mesures efectives es troben al nivell local, i no només perquè són les grans ciutats industrials les principals emissores, també hi ha altres motivacions per girar la vista.

Serveix com a exemple la creació de xarxes transnacionals locals per la protecció del clima: L'Aliança climàtica; Energie-Cités i Ciutats per la protecció del clima.

Ara bé, com explicaré en la segona part, és lògic pensar que per moltes bones intencions que existeixin, tant en aquestes organitzacions com en la recent signatura del Pacte d'Alcaldes (I i II) per al canvi climàtic, no tots els models de governança local són iguals. N'hi ha que donen especial capacitat al nivell local, n'hi ha d'altres que, bé sigui pel seu finançament o per les seves funcions, és complicat que puguin afectar comportaments individuals i tot es queda en declaracions de bones intencions i discursos.

La diferència en l'efectivitat d'unes ciutats i unes altres vindria explicada, en bona mesura, per la seva capacitat d'adreçar la problemàtica des del món local.

dijous, 23 abril de 2009

Sant Jordi


Diada de Catalunya, festa tradicional catalana. Per alguns la veritable festa nacional (entenent que és l'única celebrada per gairebé tothom) , per altres un dia especial que no poden passar en família. Just en aquest nivell existeix el debat sobre si hauria de ser dia festiu. Entenc que les pors a que esdevingui una mena d'11 de setembre 2a part, una festa que segurament no és prou reivindicativa ni popular.

Per altra banda entenc alguns empresaris que es lamenten amb la boca petita per l'alt absentisme durant el dia, però fent-lo festiu es generarien automàticament ponts i festivitats que no afavoreixen la productivitat.

Per tant, que segueixi tot com està, que ja funciona prou bé.

dilluns, 20 abril de 2009

Fracàs escolar


El Departament d'educació va presentar recentment els seus indicadors de resultats.
Els mitjans de comunicació en destaquen el seu suposat "excés d'optimisme", degut a la diferència entre la consideració estadística del concepte fracàs escolar. Una comptabilitat massa poc restrictiva d'aquest indicador dificulta, des d'un punt de vista metodològic, fer comparacions internacionals així com comparacions amb dades d'altres orígens, bàsicament PISA. En tot cas, els crítics tampoc expliquen com es fa a altres països. tots segueixen la metodologia PISA?

Després està la discussió conceptual,en les quals els acadèmics consideren que la repetició de curs suposa un fracàs en els objectius pedagògics. En tot cas, els mitjans de comunicació van plens d'aquesta discordància de visions teorico-metodològiques.

Òbviament, el debat metodològic i el polític no sempre va de la mà. Els mitjans així ho interpreten. Però voleu dir que no caldria deixar que el Departament d'Educació expliqués per què pren una metodologia diferent a les dades habituals? Perquè si l'argument és simplement la de mostrar una visió optimista de la situació, ves per on, potser l'efecte en la ciutadania és el contrari i la gent sospita.

divendres, 17 abril de 2009

Hàbits de vida saludables (2a part)


Arran del primer comentari a la primera part sobre aquesta temàtica seria interessant tractar un altre debat sobre els hàbits de vida saludables. A la primera part he tractat les dues tendències majoritàries a l'hora de reduir els hàbits. Ara bé, com a política pública hi ha qui pensa que l'alternativa està en l'economia pública.
Voldria destacar dues alternatives, de ben segur discutibles sigui quin sigui el model de liberalisme (o no liberalisme) de cadascú de nosaltres. Quina alternativa considereu més efectiva? I quina més justa?

Alternativa 1: Julian Le Grand. En l'informe Incentives for Prevention Health England Report No 3 Le Grand defensa que oferir incentius financers positius immediats pot tenir un efecte en l'adopció de comportaments saludables. Al Regne Unit, per exemple, diverses companyies privades de salut (similars a mútues) atorguen punts que poden ser intercanviables per serveis o "cash" per aquelles persones que es comporten bé. Al sector públic, a Escòcia hi ha experiències pioneres en els quals els els fumadors reben una quantitat de diners per no haver consumit tabac durant una setmana (es fa mitjançant test de monòxid de carboni).
Totes dues alternatievs consideren que les polítiques públiques han de tractar les polítiques de salut pública, a diferència de la sanitat, amb perspectiva de llarg termini i actuar sobre despeses o rendiments econòmics futurs.

Alternativa 2: Impost al consum. Tant le Grand com alguns estudis d'avaluació (veure dos exemple en referència a l'alcohol, principalment 1 però també 2 ), plantegen arguments que defensarien una intervenció en forma d'impostos forts al consum. En l'estudi de la microeconomia sovint es considera que tabac i alcohol són béns inelàstics (un augment en el preu no redueix especialment el seu consum). Hi ha part de raó. El consum pot no baixar substancialment, però no hem d'oblidar que el principal problema en la salut existeix davant de consums perllongats. Per aquest motiu l'indicador a tenir en compte no són els caixets de tabac o cigarretes, sinó més aviat els anys de consum diari. Des d'aquest posicionament alguns estudis han considerat que per cada 5% d'increment en el preu del tabac deriva, com a mitjana, en una reducció d'entre 2 i 3,5% en el nombre d'anys de consum. La disminució, això sí, es frena fins tenir un comportament asintòtic.

dimecres, 15 abril de 2009

Montjuïc


El proper dos d'agost l'equipament més emblemàtic de la muntanya de Montjuïc quedarà lliure. Fins al dia d'avui, i des de fa una dècada, el RCD Espanyol ha estat "ocupant" l'Estadi Olímpic, a l'agost deixarà la ciutat de Barcelona i s'obrirà de nou el debat sobre l'ús i potencialitat de la muntanya olímpica.
El principal risc de la muntanya és el seu deteriorament en termes socials. La proximitat de barris d'alta conflictivitat social i la dispersió dels seus equipaments i edificis obliguen a un debat que impliqui no només les institucions que participin actualment. Tornant a l'especificitat de l'estadi, el debat és, doncs, si la pèrdua de l'actual inquilí ha de servir com a motiu per un canvi en els usos de l'estadi, potenciant-hi un ús encara més polivalent, o bé tot ha de quedar igual, tenint en compte que l'estadi es feia servir només una mitjana de 30 dies l'any entre partits de futbol, festa del super3 i concerts.

En el rerafons, la celebració a l'estadi dels Campionats d'Europa d'Atletisme.

dimarts, 7 abril de 2009

Hàbits de vida saludables (1a part)


La salut pública implica un esforç de tota la societat per millorar la salut de la població. A diferència de la salut, que té com a objecte d'anàlisi la persona i, fonamentalment, el "malalt", la salut pública pren especial atenció de la interacció dels individus amb el seu entorn i els condicions que els fa tenir especials riscos.
A més de la prevenció de la salut física i mental (controlar les fonts de legionel·la, per exemple), la salut pública té un component interessant, potser menys visible, com és la promoció d'hàbits de vida saludables.
Aquest doble component és sovint tractat per les Agències de Salut Pública com una doble cara de la mateixa moneda. Així, una política de prevenció de l'ús del cannabis ha de tenir un component de control (evitar que arribi a les escoles, sancions, la legislació, etc).

D'altres, en canvi, consideren que la clau per tenir resultats a mig termini en aquest àmbit és una bona conscienciació, treballar en els valors, en la promoció dels hàbits de vida saludables.

Per les seves característiques la salut pública ha esdevingut una disciplina atreient per l'economia pública, la sociologia, la psicologia social, la ciència política i la medicina, fet que permet un continu debat entre
quina forma és més efectiva, la prevenció o el control de la salut pública?

dilluns, 6 abril de 2009

Terminal Sud


La nova terminal sud sembla ja preparada per ser operativa. Encara no sabem quina planificació té la direcció del Prat, però tot sembla indicar que AENA no té descartat cedir una part dels seus slots a Ryanair. Una decisió discutible a mig termini.

Sense servir d'únic argument hem de tenir en compte que, si bé la crisi permet fer previsions de turistes a la baixa i amb versió low-cost, no hem d'oblidar que un aeroport d'aquesta magnitud hauria de fer dues coses:

- Planificar a llarg termini una estratègia que permeti l'aeroport ser referent europeu. Té sentit doblar la superfície d'un aeroport ja de per sí important per potenciar línies de curt i mig rang? D'acord, de moment sobrarà espai, però sobrarà en 5-10 anys? I si no és així, comprometrà les prooperes estratègies vols de llarga distància?

- Encara està pendent l'encaix administratiu del Prat. Els actuals gestors han de comprometre l'estratègia de futur? Seria com prendre decisions a una empresa que està pendent d'una fusió.

Per cert, he identificat un bloc dedicat a identificar notícies sobre aquesta terminal. L'anirem seguint.

dijous, 2 abril de 2009

Glòries


Cada setmana ens trobem davant de notícies sobre grans projectes urbans a la ciutat de Barcelona: ahir mateix s'actualitzava a TV3 la informació sobre la L9 de metro, que està molt endarrerida. Avui el Mundo informa de la plaça de les Glòries i la seva reforma integral, que ha de permetre una millora paisatgística, però principalment ha de permetre-la esdevenir el nucli intermodal de la zona est de la ciutat. Les reformes, com ja passa amb la L9 i les del passadís de Metro Diagonal, van força endarrerides i alguns veïns estan irritats.

El problema no seria tant important si aquesta obra fos independent d'altres projectes: per exemple la connexió de tramvies, com ja es va comentar a Vida Quotidiana, però també en la configuració final del districte 22@ i en els projectes de reordenació de Rodalies.

Per tant, i més ara en època de crisi, és moment d'impulsar obra pública, d'acord, però diversificar molt no garanteix una millor solució. Priorització en funció de les necessitats i de la millora esperada. Sense dubte, Glòries parteix d'un punt molt per sota d'altres projectes.