dijous, 31 de desembre de 2009

Mitificar les vegueries

La configuració del mapa de vegueries, ens recollit a l'Estatut del 2006, porta de cap bona part del territori. Quantes vegueries calen? Sembla que la del Penedès és la que actualment té més problemàtica, però també existeixen problemes per la capitalitat d'algunes. En realitat, hi ha diversos problemes de base en el debat polític que fan que arribi a l'opinió pública com a relat força modificat respecte el debat tècnic. Anem a pams:


1. La vegueria substitueix les diputacions. És cert que les diputacions reconeixen que amb el temps s'han  de derivar en vegueries. De fet, les vegueries haurien de servir per reconfigurar la dimensió del personal tècnic i els recursos econòmics que actualment depenen de les diputacions, mai haurien de provocar duplicar o triplicar els recursos. Per tant, serà una tasca llarga i complexa, perquè ni es sap d'on sortiran els diners de les vegueries ni es sap si l'asimetria de capacitat de les diputacions portarà una asimetria de capacitat de les vegueries, debilitant el seu propòsit d'equilibri territorial. Parlant de reduir administració, sobta que no se'n parli gaire del que passarà amb els consells comarcals.

2. La vegueria no serà administració autonòmica. Un dels falsos mites que sovint es té és que les vegueries, com a delimitació catalana i no imposada, servirà per descentralitzar la Generalitat. Aquest fet és fals. La vegueria es configura com una administració de suport als municipis. És una institució local, i com a tal, ha de substituir a Diputacions i Consells Comarcals. Però això porta, necessàriament, a una negociació amb l'Estat per la negociació dels recursos que actualment provenen de l'Estat en el finançament de les diputacions. Estem disposats a fer-ho, ara que la crisi està afectant tant? Val la pena negociar per les vegueries quan l'Estatut encara no està desplegat? És fàcil separar les dues negociacions? Tanmateix, té sentit modificar les regles del joc simplement perquè no és una administració espanyola? Sota el meu punt de vista, la pregunta clau és... què es pot fer per a que els municipis puguin fer millor  el que se'ls obliga a fer per llei?. I potser en aquesta pregunta la resposta ens porta a les vegueries, tot i que em dóna la sensació que abans d'això potser caldria millorar el finançament local i eliminar l'incentiu que s'ha tingut a jugar amb el sòl públic. En tot cas, en l'opinió pública catalanista està estesa la idea que cal acabar amb les administracions derivades d'Espanya. Opinió que comparteixo, però crec que avui dia hi ha altres prioritats.

3. La vegueria acabarà amb desequilibris territorials. Això dependrà de quants recursos tingui, de com es configuri (i com es relacionin)  i de quines polítiques faci. No és el mateix gestionar tres xarxes de carreteres de 500 kms que una de 1.500 kms. Els costos per km. poden arribar a ser molt superiors en una xarxa més petita. Es pot arribar a donar el cas que a la llarga alguns serveis es prestin de forma mancomunada entre dos o més vegueries, arribant a la conclusió que les diputacions, per a determinats serveis, és més eficient i eficaç. El mateix podria passar en altres serveis on una visió encara més propera pot ser més beneficiós. Per tant,abans de destinar molts recursos per desfer el que avui existeix caldrà molta planificació per veure si el nou encaix institucional millora o genera més desequilibris.


4. Els municipis sortiran beneficiats. Un cop més, si realment les vegueries neixen per donar suport tècnic i econòmic als municipis, potser sí seran els més beneficiats. Però dóna la sensació que tot el procés s'està desenvolupant des d'una visió meso més que no pas micro. Els municipis estan tenint poc a dir, i així es demostren en algunes discussions. I tot i que la visió és meso el debat no acabarà amb l'etern problema de l'entitat meso més necessària, l'Àrea Metropolitana, que inclou un 70% de la població.

5. Les vegueries seran una font de creació de feus partidistes . En això no canvia res la situació actual. Possiblement ara hi haurà un pastís a repartir entre més, però les dinàmiques partidistes seran similars.

En resum, calen vegueries? Segurament sí. Per a tot? Potser no. Calen noves administracions locals o una reforma de les administracions locals? Vet aquí el tema. Cal una nova configuració del que es pot fer des del món local, dels recursos disponibles i de la planificació del territori. I sense aquesta reforma, crearem noves formes amb els mateixos dèficits i duplicant estructures.

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Tu acabes l’any blogaire parlant de les vegueries i jo el començaré dilluns tocant el mateix tema. El teu punt de vista és evidentment més tècnic i teòric que ho serà el meu, que incidirà més en la vessant purament política i pràctica.
Mentrestant et desitjo un molt bon any 2010!

Daniel Vidal ha dit...

Si al "Un, dos, tres" de fa uns anys, per 25 ptes., s'haguessin de dir "organitzacions i administracions i 'ens' territorials vigents i operatius a Catalunya"... els concursants (especialment si saben del tema com l'autor) s'en portarien un munt (massa, crec jo) de diners...
Què ha de deixar de fer l'Administració és la pregunta clau i després, com millorar allò que cal que faci. Qui o sota quin nom és el que meys hauria de preocupar tot i que, com sempre, és el que origina el debat

Carlos Durán ha dit...

Com a comentari breu, dir que com s'ha senyalat a l'article, la prioritat e
n aquests moments no es aquesta.