dijous, 3 desembre de 2009

Hipocresia d'apostes


La UEFA i l'ATP porten un temps perseguint les apostes il·legals en partits: acordar un resultat per treure'n benefici econòmic personal. Aquesta pràctica, il·legal i poc ètica, no és fàcil de provar, ja que sempre és possible donar diners a un tercer que aposti els diners per un mateix.

En el cas del futbol espanyol, ha aparegut un primer escàndol. O millor dit, hi ha indicis que alguns futbolistes han apostat algunes quantitats en partits propis que, finalment, han acabat amb premi. Aquest fet ja ha estat jutjat pels mitjans de comuicació.

La qüestió aquí és ben complexa:
- Si bé les apostes per internet són al·legals i només tributen a partir dels 3.000 euros de benefici, l'ètica sembla indicar que els esportistes no haurien d'apostar en esdeveniments que els afecti.

- Ara bé, hi ha un determinat tipus d'aposta que mai s'ha investigat, que sempre s'ha fet, és legal i nodreix l'estat i els equips de futbol: es tracta de les famoses travesses, comunment conegudes com QUINIELAS.
Aquestes apostes (pertany a "Loterías y apuestas del Estado", i és evident que no és una loteria) fa molts anys que es realitza, concretament des del 1946. Tota la vida els equips han fet quinielas i alguns futbolistes han reconegut que en feien. De fet recordo que fa uns anys, concretament la temporada 96-97, un jugador del Sporting de Gijón va reconèixer que una part important de la plantilla havia estat a punt d'aconseguir un ple al 15. El fet és que el Sporting jugava un dilluns al vespre, tancava la jornada en un partit televisat per Antena 3 (quan es feia un partit endarrerit).
Tot i que l'equip va ser professional i va perdre, tot i apostar per un empat, ningú va obrir cap investigació.

Ara en canvi, mentre hi ha equips que porten publicitat a la samarreta d'apostes esportives (Milan, R. Madrid, Sevilla, per esmentar-ne 3 d'importants) la UEFA no accepta que algú aposti 10 euros i en guanyi 2.000. Si més no, una certa hipocresia existeix.

1 comentari:

Daniel Vidal ha dit...

El mercat del joc (en general) és molt complexe ja que toca molts temes... i un de molt important... money... molts diners.

Sense els patrocinadors del sector "gaming", amb la crisi i la poca permisivitat que hauria d'haver amb els patrocinis "institucionals-públics" (ajuntaments, patronats de turisme, etc.), el futbol a Espanya s'enfonsa... això explica el tema de la publicitat sector apostes esportives...

D'aquí a la seva legalitat plena... hi ha molt bacallà per tallar...