dilluns, 23 de novembre de 2009

Reformar el mercat de treball

El mercat de trebal espanyol és un dels més poc flexibles d'Europa, però alhora és un dels que té major temporalitat.

Aquesta paradoxa sempre ha tingut una doble visió. La dels sindicats, que han seguit signant acords a les empreses per uns salaris que després criticaven quan es coneixien les estadístiques. La de l'empresariat, que considera que es paga poc perquè es produeix poc i sense productivitat és difícil apostar pel contractes indefinits. Durant un temps, tanmateix, les empreses (majoritàriament d'alguns sectors) donaven resultats molt positius i repartien grans primes als seus directius, fet també criticat per l'esquerra.

En aquest entorn, les paraules de la ministra Salgado avui, apostant per la reducció dels salaris i de la jornada laboral, pot tenir el seu sentit.

I té el seu sentit perquè hi ha dos aspectes que són poc opinables:

a) Hi ha un 10% del PIB, el de la construcció, que és difícil d'inserir actualment.
b) En època de crisi la seguretat dels llocs de treball es valoren més que determinats salaris, ja que el consum de les llars es relaxa o, millor dit, s'adapta al present més que no pas al futur.

Això no vol dir que el futur impliqui fer 35 hores per llei. Possiblement a mig termini algunes empreses només necessiten pagar per 30 hores per treballador, o dividir les 40 hores entre 2 persones amb garantia d'una major productivitat (solucions més imaginatives com les setmanes de 4 dies crec que no estaran sobre la taula encara)

Aquestes mesures no solucionaran altres grans càncers de l'economia espanyola, com per exemple "com generar nova riquesa" i com impulsar una nova economia. I aquí no es tracta d'un problema de desprotegir al treballador, sinó de donar finançament i confiança pública i privada a la gent que tingui idees i motivar els que tinguin idees de valor.