dilluns, 2 novembre de 2009

La moda a Barcelona


L'any 2005 es va acabar amb 20 anys de Barcelona Fashion Week (o Passarel·la Gaudí), un model que va ser sustentat durant tota l'època Pujol. En aquell moment, la reestructuració era molt clara: s'havia generat un model consolidat per la indústria tradicional, que no era competitiva (s'arribava al 80% de finançament públic) i acabava generant negoci en visió estatal. Dit sense el micro a la mà, els responsables del Departament d'Indústria reconeixien que "s'estava pagant la publicitat a dissenyadors que fa negoci només a Espanya... per tant, que ho pagui Espanya". No hi ha dubte que si aquesta era la visió del conseller d'Esquerra, era conseqüent amb la seva perspectiva.

Al 2005, Paco Flaqué, que era director de Moda Barcelona, dimiteix i l'event de gener del 2006 ja no es celebra per falta d'organitzador.

El departament es pren un temps i acaba impulsant Passarel·la Barcelona, que temporalment dirigeix Josep Maria Donat, de TCN.

El nou model fou discutit de bon començament, no només pel nou enfocament, sinó també per les facilitats que oferia Bread and Butter, certamen de moda urbana que va tenir seu a Barcelona durant 2 anys. Algunes firmes abandonen el projecte PB.

A dia d'avui la gent que no és del sector desconeix quin o quins són els hereus del model anterior, quin o quins es fan amb el suport públic i quin o quins són els que donen visió de marca "Catalunya". Tal com denunciava CiU en seu parlamentària, la desconfiança del sector va néixer de bon començament i ara es té un model atomitzat i molt poc visualitzat per la població. I encara que sembli anecdòtic, es tendeix a prendre noms anglesos, fet que tampoc ajuda a considerar-los events amb marca Catalunya, que és l'únic que cal preservar (per exemple, el Bridal Week).

El darrer mal símptoma, després de la dimissió del reagrupantista Valdero, en part també per una mala relació amb el sector, es coneix avui. S'ha sabut que ha dimitit el nou responsable al sector. Una mala gestió de persones o una mala planificació? Què n'esperaven des de la Conselleria d'un sector que es sentia fort i referent?

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Conec una mica el ram i conec també alguns dels personatges públics i privats dels que parles, així com els seus interessos que, en la majoria dels casos, no tenen res a veure amb els del negoci de la moda.
Conec també com funcionen aquestes coses a Itàlia i a França, que són els llocs del nostre entorn on es talla el bacallà de la moda i on es fan els negocis. Allà ho decideix tot el propi sector, com ha de ser. Els governs es limiten a donar els ajuts que toquen per promocionar el sector a l’exterior (l’equivalent del nostre Icex), però sense condicionar-los als capricis del polític de torn com massa sovint passa aquí.
A Catalunya les coses no s’han fet bé, ni ara ni abans, i d’aquí venen els fracassos continuats d’aquestes firetes i passarel•les artificials organitzades al marge dels interessos de l’industria.
L’objectiu no ha de ser mantenir el sector de la moda (ni cap altre) amb subvencions sinó limitar-se a no posar pals a les rodes de les iniciatives privades. En aquest sector en concret el model que funciona seria Itàlia però dissortadament aquí els polítics que gestiones aquestes “festes” sembla que ho facin amb l’objectiu d’un lluïment propi en comptes de copiar el que ja funciona a només mil quilòmetres de Barcelona. Una pena.

David ha dit...

Totalment d'acord amb el que diu en Miquel.