dilluns, 19 d’octubre de 2009

Nebrera deixa el PP


Fa temps que molta gent considerava Montserrat Nebrera com una espècie estranya en la política. Tenia un passat als mitjans de comunicació i donava classes a la universitat. No tenia experiència en les organitzacions de partits, entrava ja formada com a professional i persona. Per una persona que sempre s'ha considerat "liberal" en un sentit ideològic i molt poc partidista del terme (és a dir, liberal per a tot i no només quan al partit l'interessa), no ens ha de sobtar la seva sortida. Un partit és una organització força complexa, on els objectius merament ideològics (desenvolupar polítiques en funció d'un programa) es barregen amb d'altres com maximitzar els vots o mantenir-se al poder (això ho desenvolupà un clàssic de la Ciència Polític, Kaare Ström). I ella havia abandonat alguns d'aquests objectius des de la sortida del seu principal valedor, Josep Piqué.

Per tant, la Nebrera liberal només podia tenir cabuda en un partit on tothom anés en una sola direcció, la seva, del contrari poc o gens podia aportar la seva visió personalista de com han de funcionar les coses. La societat guanyarà una bona tertuliana i una excel·lent (em consta) professora de Dret. I el PPC, doncs no sé si guanya molt o poc, però haurà de recapacitar.

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

O sigui, Andreu, dit amb altres paraules, un autèntic liberal no té cap futur en l’estructura d’un partit polític, ni tan sols en un partit que es defineixi com a liberal. Així és com ho veu un que presumeix d’exercir de liberal, evidentment anant per lliure com no podria ser d’altra manera.

A.Orte ha dit...

Exacte, Miquel. 100% d'acord. Per mí és incompatible.

minimontse ha dit...

Dona la impressió de que una persona que va tant per lliure com ella no té cabuda en cap partit. A part de la qüestió ideológica crec que hi ha una qüestió personal. Com a mínim ha tingut la decència de deixar també l'escó, cosa poc freqüent.

Enric Tomàs ha dit...

La meva sensació post-Nebrera és que el seu record ja estàm esborrat. Va arribar, com es sol dir, com un elefant en una tenda de cristalls. Ràpidament va ser postergada. Amb el temps, l'han acabat apartant definitivament i ella ha marxat. A dia d'avui ja ningú la recorda, perquè la seva influència al PP ha estat nul·la. Potser ella es pensava que podia una estructura tan 'anquilosada' com la d'un partit. És evident que no ha pogut.