dimarts, 27 d’octubre de 2009

Informes i externalitzacions


El cas dels informes d'escàs valor. Evidentment sempre s'han fet. Posar un límit per l'assignació lliure (12.000 euros) serveix sovint per demanar una única feina i presentar-los com a moltes diverses. Per aquest motiu pot sobtar que en alguns casos es presentin 2 pàgines per una factura de 4.000 euros.
En aquest tema es plantegen 3 elements de crítica a l'administració, que no són nous. L'única diferència és que ara es publiciten:
a) Poc control intern i extern.

b) Una determinada capacitat de fer favors als professionals externs a l'administració afins, així com compromisos de partit.  
c) Algunes empreses i professionals free-lance tenen una tarifa per l'administració molt superior al que li cobrarien en altres circumstàncies.

Però sota el meu punt de vista, que està basat en experiències breus però profitoses des del món de la recerca, la consultoria i des de fa 3 des de dins, el principal problema de l'administració pública en aquesta matèria ésla seva desconeixença de la capacitat dels seus treballadors/es. Així, grans geògrafs, periodistes, enginyers o economistes, amb formació molt per sobre de la mitjana del sector privat i amb coneixement de l'organització per la qual treballen, es troben amb incapacitat per incidir en els estudis que encarreguen els seus superiors, siguin gerents o polítics.

4 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Totalment d'acord. Deixa que afegeixi quelcom:
- els free-lance sovint rebenten preus i la feina que realitzen és, sovint, molt pitjor a la d'una empresa.
- el desconeixement, sobretot en munipis petits, per part de qui contracte de què realment ha de contractar. Moltes propostes venen uan metodologia "al·lucinant" que després no apliquen. El contractant, però, no és capaç de fer complir la proposta perquè, simplement, ho desconeix.
- Hi ha consultores qeu treballen molt bé (jo n'he estat en una) i veure com els informes sempre se'ls emporten els mateixos per qüestions polítiques fa molta ràbia (perdó per ser així de directe).
- Grans consultores s'emporten multitud de projectes que després fan becaris pagats a 500 o 600 euros al mes, generant un benefici d'un 300% per la persona.
- Finalment, una reflexió: és un tema difícil de controlar. Precisament molts informes es contracten així per fer més àgil el procés (si has de fer un concurs públic et mors abans de convocar-lo...). Els informes són necessaris i recomanables (malgrat que, evidentment, l'AP ha d'aprofitar més els seus recursos).
Hi ha ajuntaments que en fan de molt bons i, com sempre, hi ha una "menjadora" de persones que se n'aprofita. Cal regular-ho més, però controlar-ho en excés pot resultar perillós pel bon funcionament de l'AP.

(perdó per la parrafada)

Oriol ha dit...

Home, no és que desconfiïn de la capacitat tècnic dels qui tenen dins, sinó que temen el potencial crític dels seus treballadors o, si ens posem del tot tremendistes, en el potencial conflicte intern que suposa deixar que qui treballa pensi. Al capdavall, és menys costós (no en termes econòmics, clarament) pagar un informe extern i no fer-ne cas que no pagar un informe intern, i no fer-ne cas.

Daniel Vidal ha dit...

No és difícil de solventar. És ben senzill:
informe pagat amb diners públics=informe públic
Llum pública i a posar-se a Internet, a disposició de tothom.
Molt excepcionalment, per raons justiticades i concretes, i només mentres durin aquestes raons, difusió més limitada.

Ja està. Arreglat. I si no es fa... es per quelcom.

David ha dit...

Com és un tema que em toca directament (la meva feina és fer informes), us escric com ho veig:

1.- Molts dels famosos "informes" són en realitat sobresous o altres compensacions encobertes.

2.- Com diu en Toni, per aconseguir optar a fer informes t'han de conèixer. Això ho podem interpretar en negatiu, però també en positiu. És una feina on el producte s'ha d'adaptar molt a les necessitats del client, per exemple, escrivint-lo amb un llenguatge que el pugui entendre. Per aquest motiu molts cops s'opta per la mateixa gent, ja que així es disminueix el risc de "sorpreses".

3.- Molts cops les institucions encarreguen informes per alliberar de feina al personal intern. També serveixen per no afegir més nòmines a la plantilla i tenir per on retallar si la cosa no va massa bé (tal i com està passant darrerament).

4.- L'organització i la fixació de preus és un tema complicat. Tothom accepta de què el mecànic del taller li clavi 80 euros l'hora de mà d'obra, o que el lampista li demani 50, però pretén que li facin un treball intel·lectual peer 10 o 15 euros l'hora. Sobre l'abús dels becaris en grans consultores, a molts llocs se n'acaben adonant i obren en conseqüència.

5.- La solució que proposa en Daniel és l'adequada. Si estan pagats amb diner públic, haurien de ser accessibles a tothom, cosa que no passa actualment.