dissabte, 5 de setembre de 2009

Qüestió de mancances

La meva tornada de vacances em porta alguns debats interessants, i d'altres absurds si no fos que es tracta amb Espanya.
Les mancances espanyoles en matèria de referèndums (la constitució deixa poc espai per aquestes consultes) han possibilitat que determinades iniciatives puguin sortir de la societat civil.
La societat civil es regeix per principis privats, i al no ser vinculants amb la resta d'ordenament jurídic, qualsevol esplai, associació o club esportiu pot preguntar sobre el tema que vulgui. És més, si algú vol limitar la societat civil, no és suficient amb remetre's a la constitució. A Catalunya tenim la llei d'associacions, on no es penalitza cap mena d'activitat com aquesta.

Des d'aquest punt de vista, l'escenari plantejat a Arenys de Munt no és més que un primer pas pel lliure exercici de la societat civil. Un exercici car en temps i recursos humans (portar un control del cens municipal, preparar l'operatiu, etc) però plenament raonable.

Una altra cosa és si la proliferació d'iniciatives locals com aquestes és positiva. Han d'estar impulsades des dels Ajuntaments? En l'àmbit de les relacions intergovernamentals hi ha un principi d'or que és el de l'autonomia local. Hom protegeix els Ajuntaments, però els Ajuntaments han de fer quelcom que no els pertoca?

I en darrer lloc, un dubte que s'ha plantejat en altres situacions similars. En realitat, té sentit dividir la població als municipis per quelcom no vinculant?

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Acabes dient: té sentit dividir la població als municipis per quelcom no vinculant?
No ho dius però intueixo que per a tu no té gaire sentit.
Sigui com sigui, si aplicant aquesta teoria només es poguessin sotmetre a votació els temes que són jurídicament vinculants, em sembla que els plens dels ajuntament no caldria que duressin hores i hores doncs molts del temes que es voten (mocions de tota mena) no ho són mai. Però suposo que convindràs amb mi que hi ha també una vinculació diguem-ne moral, i crec que de moment és això el que tracten de posar sobre la taula els promotors de l’enquesta privada, que no referèndum com diuen alguns.
Jo crec que encara que l’enquesta d'Arenys no sigui jurídicament vinculant, és important que s’hagi fet aquest primer pas, i precisament aquest assumpte demà el desenvoluparé al meu blog.

A.Orte ha dit...

Miquel, més que per la qüestió de la política en sí (on jo estic més a prop del sí que del no actualment), sóc dels que tem que determinats temes polaritzin socialment. El mateix pensaria si una associació religiosa preguntés sobre la conveniència de les mesquites a alguns barris. Compte, seria igualment legítim, com en aquest cas, però podria generar problemes de convivència. Aquest és el meu dubte, on no tinc posicionament clar perquè no s'ha donat mai en qüestions de tanta importància. Aquesta situació és nova i fer de sociòlegs és difícil.
Tens raó, és positiu que la gent pensi què votaria, que prenguin consciència. I per això és positiu que es convoquin consultes similars. Però reitero, la pilota política està a l'esfera política.
Quant els Ajuntaments, efectivament, millor no regular si al final no es pot complir el que regulen...

Joan ha dit...

Hola Andreu,

Esper que les vacances hagin anat bé i que reprenguis el bloc amb força ;)

Les consultes populars, quan surten de la mateixa població, treuen a la llum assumptes que tenen a veure amb les inquietuds de la gent.

Això mateix va passar a Maó quan "Ciudadanos" amb el suport del PP va posar el crit al cel en el moment que l'Ajuntament va aplicar la llei de normalització ligüística (1979) per normalitzar el nom oficial de la ciutat (la darrera en fer-ho a les Balears). Acte seguit va organitzar una consulta popular amb escassa repercusió degut a certes irregularitats detectades amb la recollida de signatures.

Per bé o per malament aquest assumpte es va posar en boca de tots i va generar un debat que crec va ser positiu, en tant que un tema a priori tabú, va convertir-se en conversa habitual des de les pàgines dels diaris locals fins a la peixeteria o al barber.

Potser en el fons això pot ser el gran èxit d'una consulta popular.

Una abraçada,

Joan.

A.Orte ha dit...

Joan, gràcies pel teu comentari.Efectivament, si d'una cosa servirà és per posar sobre la taula un tema tabú en la política convencional.
I efectivament el que temo en el cas d'Arenys és que la repercussió en termes participatius sigui baixa o esbiaixada. Quan qui convoca no és una associació o partit proper a determina gent el risc de quedar mitigat serà més gran. Tant debò ja que es fa anés a votar tothom.