dilluns, 14 de setembre de 2009

Primer referèndum

El referèndum demostra elements importants des del punt de vista sociològic:
- La capacitat de mobilització de l'independentisme.
- La poca capacitat de mobilització dels moviments feixistes.
- El poc nerviosisme dels catalans que no donen suport a la independència.
- El nerviosisme dels dirigents espanyols davant la possibilitat que acabi sent una qüestió on es debati. El debat incrementalista sobre l'autonomia és un debat còmode.

Des del punt de vista polític:

- Sobta enormement el cofoïsme (no vull ofendre ni ser negatiu) de les joventuts dels partits: JERC i JNC. Si això s'ha fet és malgrat els partits que ells diuen representar.
- ERC i CiU s'han vist superats per la societat civil. Donen suport mig obligats. Tampoc ajuda que el suport institucional es centri en personatges com Àngel Colom (per mí un personatge desacreditat vista la seva capacitat de crear problemàtiques internes).
- Hi ha diferències entre el PP espanyol i el català. El català s'ha mantingut molt al marge de la qüestió. Un cop més, sembla que Alícia S-C. vol tenir, com a mínim, una forma de fer diferent.
- Hi ha diferències entre el PSC i el PSOE. Lògicament, que ningú esperi que el PSC demani el vot favorable. Però el que no es pot fer és treure la constitució a les primeres de canvi, sobretot perquè això de jutjar una actuació privada (una associació) hauria de quedar en mans dels jutges.

Els resultats:

-Són clarament secundaris, no extrapolables. No és una situació límit (caixa o faixa) fet que permet votar valorant (potser massa) tots els pros i contres. Per altra banda, el 60% no van anar a votar i no es va fer campanya electoral. Amb això no estic dient que no calgui tenir en compte els resultats.
- La participació tampoc és comparable a cap altre estatut ni consulta similar. Aquesta neix en un clímax "hormonal" (perdoneu l'expressió). Altres consultes o eleccions anteriors es faren en contexts d'esgotament i desconfiança i amb pocs incentius emocionals.Té mèrit que un 40% de persones hi vagin, en un municipi amb 6.000 votants, en ple pont de la Diada no seria fàcil mobilitzar tanta gent per cap altre tema.

ACTUALITZACIÓ: Poques hores després d'aquest post, la ministra Chacón ha mostrat que vol mantenir la visió oficial del govern central. Tenia una bona oportunitat d'evaïr-se del tema i apropar la seva declaració al ministre Caamaño i no pas a la Vicepresidenta de la Vega.

1 comentari:

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Andreu,
Avui estic inspirat, i amb menys feina degut a la crisi que s’agreuja cada dia que passa.
He vist l’entrevista que "l’amo" li va fer ahir a la ministra Chacón per TV3 "la d’ells". Absolutament lamentable veure com aquesta senyora pretenia contraposar la Falange amb el moviment sobiranista, independentista o com li vulguem dir, com a representatius dels dos extrems de la política catalana. I afegint que entre els dos extrems hi havia la gent assenyada com ella.
Posats a buscar dos extrems, pel que jo personalment vaig veure allà hi havia dues colles clarament diferenciades. Per una banda els “camisas azules”, que comptaven amb la simpatia i el suport implícit de Ciutadans, UPyD, PP, PSOE, governs espanyol i català, casa reial, El Mundo, la Cope, Intereconomia, La Razón, ABC, etc. etc. Total, menys de cent persones.
I davant seu l’altra colla, políticament molt transversal, amb molta gent que va per lliure com el que això escriu, votants de TOTS els partits de l'arc parlamentari.
Cadascú sap amb quina colla se sent més identificat. Almenys alguns ho tenim més que clar.