dimarts, 29 de setembre de 2009

Personalisme i Barça

Durant molts anys el Barça ha estat més que un club, representava moltes coses i tenia presidents que eren populars, amb significació política però mai fent-ne ostentació, segurament perquè aquesta era mal vista.

El president Laporta pot significar-se políticament, només faltaria. Si algú li molesta la seva opinió, només pot reclamar-li directament a ell, perquè mai ha emprat el club amb aquestes finalitats (només faltaria!).

El problema de personalisme d'aquest president és quelcom exagerat. No seré jo qui en parli, no el conec personalment, però la sensació que aquest senyor fa el que li dóna la gana és evident. Primer fou Rosell, després la inclusió d'Alejandro Etxebarria a la directiva, posteriorment l'afer de la sortida de 8 directius i el seu cap de comunicació. En tots tres casos, en les tres crisis, mantenir-se ha estat prioritari.

En paral·lel, Laporta i els seus col·laboradors han tingut alguns capítols de "negocis privats" que de retruc han afectat al club. Primer fou el patrocini de Beijing, després els suposats negocis de Laporta a Uzbekistan que va portar a un partit amistós a porta tancada a les instal·lacions del club.
Recentment dues operacions que amaguen oficialment interessos de club.
1) El primer és l'assumpte Major League Soccer. Es va anunciar que el club volia comprar una franquícia de Miami a la lliga nord-americana. Poques setmanes més tard es va anunciar el fitxatge de Joan Oliver com a director general del club, substituïnt, no sense polèmica, l'anterior directora. Oliver havia participat com a intermediari en les consultes prèvies. Finalment es va desestimar desembarcar a mig termini.
2) El segon tema és l'assumpte Traffic. El Barça ha fitxat recentment dos jugadors brasilers (Henrique i Keirrison) per un cost aproximat de 25 milions d'Euros. Aquests jugadors havien estat oferts un any enrera a diversos clubs de nivell inferior per poc més que 6 milions el pack de 2 per l'empresa propietària dels seus drets. No discutirem la qualitat dels jugadors, però xoca que no es negociés una quantitat de negoci molt més baixa amb uns variables elevats en cas de triomfar al club. És a dir, sorprèn que no hagin seguit la fórmula de negociació més habitual.

El darrer assumpte és de faldilles. No el valoraré, però demostra que aquest president tampoc ha estat una persona de fiar per la gent del seu entorn més proper.

Em queda el dubte de saber què en pensa el senyor Laporta de la política. No què en pensa sobre Catalunya, que ja ho sabem. Què pensa que implica ser polític? Quina vida ha de tenir un polític? A què hi renunciaria? Perdó, però no me'l crec.

5 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

La veritat, Andreu, amb tot el què es va veient darrerament jo tampoc li compraria un cotxe de segona mà, ni el votaria si es presentés a unes eleccions polítiques.

David ha dit...

1) Penso que el senyor Laporta comet un greu error ficant-se en política mentre és president del Barça. Hauria estat molt més elegant mantenir una certa neutralitat en segons quins temes fins que deixés de ser president.

2) Els temes de faldilles són estrictament cosa seva. Mentre passi la pensió als seus fills com si vol sortir cada dia amb una brasilenya diferent...

3) Continuo pensant que és una gran hipocresia demanar que un càrrec que precisa de dedicació exclusiva sigui oficialment "honorífic" i per tant no remunerat. Penso que seria molt més transparent si tingués estipulat un sou, conegut per tothom i ratificat per assemblea.

Warmize ha dit...

Jartito me tiene el Señor Laporta. Tan listo se cree y tan tonto es?

Daniel Vidal ha dit...

No ens equivoquem... Laporta no està molt lluny del comportament de tota una classe de polítics actuals.

En conseqüència, el que cal és que la classe política entengui que "la cosa pública" ha de ser temporal i un "servei" que voluntàriament es fa.

Si és així, gent i comportaments com el de Laporta cauran tot sols quan s'hagi d'anar a votar... però si la classe política és la que és (cotxes blindats, etc. etc.) què podem esperar?

Anònim ha dit...

Con la antorcha parecia el geiperman modelo mussolinillo independentista. Perdón por la broma. No se. Ese señor tiene un brillo extraño en la mirada.