dimecres, 23 de setembre de 2009

Karpov-Kasparov

Molta gent de la meva generació va créixer aprenent a jugar escacs a l'escola. Condicionats per l'expansió d'aquest joc i motivats per familiars, l'activitat extraescolar permetia compatibilitzar joc, exercici mental i competició. En aquella època podies competir un dissabte jugant 2 o 3 partides en una sala amb 500 nens i nenes i et permetia tenir temps per fer altres esports més físics com atletisme, bàsquet o futbol.
Però els escacs no eren només un joc de masses en nombre de practicants. L'enfrontament Karpov-Kasparov no tenia per mí cap connotació política com amb el temps he anat descobrint. Simbolitzava dos estils de jugador, de personalitat i, per què no dir-ho, un aire a mite comparable als Carl Lewis, Michael Jordan i altres estrelles de l'època.

Recordo especialment una tarda a la Rambla de Tarragona, quan encara hi vivia allà. Tenia 10 anys i Karpov havia esat convidat a jugar unes simultànies. La Rambla estava atapeïda de gent i, de fet, recordo que era gairebé impossible fer-se un espai. Un company de club del meu germà va aconseguir un empat, convertint-se en heroi per un dia. Aquella visita es manté en la meva memòria, i segurament aquella visita es pot considerar com un abans i després d'aquell efrontament Karpov-Kasparov.


Kárpov i Kaspárov s'enfronten ara de nou, i és igual qui guanyi. Segurament ells no són tant bons com ho eren abans. Els escacs ha canviat moltíssim, potser no tàcticament però sí en dedicació i frescor del jugador. El que segur que no canvia és la tensió latent quan dos peons d'aquests dos mites xoquen.

3 comentaris:

Joan ha dit...

Hola Andreu,

Realment és un luxe que les dues K's tornin a trobar-se per jugar a escacs. Ni que sigui pel seu ressó mediàtic, i tenir cualque nou reportatge interessant als mitjans.

És una llàstima però que totes les partides que es juguen siguin ràpides i blitz. Crec que en l'estat de forma dels jugadors, deixar unes partides lentes hagues afavorit molt l'espectacle i la rivalitat.

Ja fa temps que havia llegit que Kasparov és un ferm defensor dels escacs ràpids ja que són més espectaculars i "televisius" (és a dir, econòmicament rentables), però en aquest cas alguna partida més lenta segur que hagués fet les delícies dels aficionats. No creus?

Una abraçada,

Joan.

A.Orte ha dit...

TEns raó, sembla sorprenent que es puguin seguir "online" però que els aficionats no puguin treure el màxim profit de la partida. Això només és possible si la partida és lenta, amb jugades ràpides es perd profunditat del joc, és com jugar a futbol en un camp de 70x50.

Warmize ha dit...

Que gran! Darrera es pot veure l'Estanis, gran entrenador d'escacs del nostre cole i millor persona!
Quins records!