dimecres, 16 de setembre de 2009

Critics


Avui el País publica una dura editorial contra la gestió de la crisi de Zapatero. No hi ha dubte, les dades macroeconòmiques i microeconòmiques (davant d'una crisi tot està més connectat que mai) són negatives, les solucions són poc innovadores i basades en gastar molt per, un cop no queda res, pujar els impostos.
ZP sembla aïllat i desorientat, només confia en De la Vega, Chacón i Salgado. Chaves menja a una altra taula i la resta de ministres podrien tenir rang de Secretari d'Estat. Gairebé ningú ho notaria. Les mesures econòmiques en crisi afecten principalment el Departament d'economia. El ministeri de Treball queda, doncs, molt supeditat. També queda supeditat per la nul·la visibilitat que ha tingut en la negociació amb sindicats i patronal. En aquest tema, tot està controlat des de dalt.
Per la seva banda, el ministeri d'Habitatge sembla més prescindible que mai i el ministeri de Polítiques socials, fusionat amb Salut, s'ha trobat que és un 80% del temps ministra de salut per la grip A i molt poc ministra d'assumptes socials.

Quant a Universitats, l'elecció d'una persona amb perfil acadèmic feia pensar en la voluntat de tenir dins el govern algú que pogués controlar el desgavell organitzatiu de Bolonya. Les universitats no confiaven en l'anterior equip i, com a mínim ara, les relacions són directes. Però, on queda la pota I+D? Qui farà la funció reactiva que es va tenir als 90 a Finlàndia?

En definitiva, es tracta d'un govern molt cohesionat (tot ho mouen entre 3-4 persones) però incapaç de controlar tot el camp d'acció. Contrasta amb altres governs de configuració més complexa pels diversos colors polítics però que fan actuacions més coordinades i abastint tots els "fronta de batalla" (per exemple Alemanya).

3 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Andreu,
Quan dius que "ZP sembla aïllat i desorientat, només confia en De la Vega, Chacón i Salgado" em sembla que t’has oblidat d’un altre suport importantíssim, el tàndem de vicepresidents quarts format per en Cándido Méndez i l'Ignacio Fernández Toxo, secretaris generals respectivament d'UGT i CCOO, els dos grans creadors d’ocupació productiva que tan necessita aquest país.
Andreu, creu-me, estem en males mans, en molt males mans, i això ho pagarem entre tots suant sang durant molt més temps que la resta dels nostres socis europeus.

A.Orte ha dit...

Miquel, està clar que els sindicats no ajuden a que la situació millori. Però dono per fet que si la situació fos bona, els sindicats actuarien d'una altra manera. No oblidem que els sindicats solen ser més agressius amb governs socialdemòcrates.

Toni Rodon ha dit...

Andreu,

Realment m'ha sorprès l'editorial del País. De fet, la comparteixo gairebé en la seva totalitat :P

Llàstima, però, que la crítica cap al govern "amic" només hagi sortit com a conseqüència de les picabaralles per les televisions....

En tot cas, benvinguda sigui!