divendres, 10 de juliol de 2009

Xifres


Avui el conseller Castells tractarà de convèncer els socis de govern sobre les bases de finançament.
Les cartes estan marcades des de fa temps. Tots els partits catalans (excepte el PP, que no ha participat) tenen d'acord que l'acord havia de tenir tres elements bàsics:

-Bilateralitat (com diu l'estatut)
-Principi d'ordinarietat.
- Revisió anual per criteris de prestació de serveis (el que no es va fer al 2001... d'alguna cosa va servir aquell greu error).

Primer va ser CiU qui va fixar unes xifres sense saber com de gran és el pastís a repartir. Sí, d'acord, com diu ERC, el pastís no s'hauria de repartir entre tots i hem d'aspirar al concert econòmic. Aquest és un debat que tampoc toca, ja que ICV, PSC i CiU van acceptar en nom d'una majoria. ERC ha estat molt coherent, això és evident.

L'Estat, que ens agradi o no és el negociador que té el poder, el control del tempo i dels calers, ha acceptat negociar bilateralment amb tothom però escenificar l'acord com un acord global. Incorporat l'element regional en la negociació, l'estat només ha de plantejar la xifra que vol retornar a les comunitats.

Els partits catalans, pensant a curt termini. Fa ja un any que el relat és el mateix.
El cicle electoral mana i portem 3 anys on la qüestió Catalunya-Espanya marca l'agenda i, per tant, l'estratègia a curt termini: ambivalència de CiU ( dic que vull el millor però em desmarco de la unitat... un to paternalista, en definitiva, vers el país) i PSC (intentar que el tema acabi ràpid i mantenir el govern amb el mínim desgast); el caminar sense xarxa d'ERC per por a la militància i al doble lideratge i el crit d'ICV en la foscor. Si l'opinió pública es creu el missatge dels partits ha de ser capaç de contextualitzar-lo en clau electoral . I entre els desafectes, el tema ha generat desgast i esgotament, per tant aquesta gent no pensarà en el missatge dels partits i esperarà que els serveis millorin. Una visió pragmàtica però incoherent amb el curt terminisme dels partits. Sense oblidar els que creuen que no paga la pena debilitar-nos amb aquesta discussió, que la independència és l'única solució a mig termini.

Per cert, no parlaré d'una xifra, però entrant en el joc, segons he pogut conèixer ens movem entre el 20 i el 25% dels recursos extres de l'Estat. És a dir, segons sembla, més de cinc punts per sobre de la mitjana enlloc dels 6 per sota que rebem actualment i que determinen l'expoli fiscal.

1 comentari:

by Daniel Vidal ha dit...

Si cada vegada que Catalunya (o un altre CCAA) vulgui 'x' s'ha de replantejar tot el conjunt per a que ningú surti (quantitativament) perdent...

Veurem... i veurem com queda si Madrid no té els JJOO i insisteix en presentar-se a la propera, etc...

Lamentablement, no veig aquest tema tancat...