dijous, 16 de juliol de 2009

Requalificació del Mini Estadi

Fa dos anys el Barça va anunciar el seu projecte de reforma de l'Estadi, un projecte pel qual l'arquitecte Foster en va formar part. Poc temps més tard vam saber que, econòmicament, suposava un sobrecost tant gran com la construcció d'un nou estadi.
Sufragar els més de 300 MEUR pressupostats inicialment implicarà perdre una part de patrimoni però compromet futures directives. Tard o d'hora el club es despendrà d'aquest patrimoni infrautilitzat des de la posada en marxa de la Ciutat Esportiva.
La presència del Barça a les Corts genera greus problemes al barri, però també aporta beneficis en termes econòmics (comerços, hotels) institucionalitzats que ja els voldrien altres.

Anteriors propostes de reforma d'aquella zona s'han trobat amb l'oposició d'una part de veïns, com a mínim la institucionalitzada. Però, per altra banda, el barri ha de tenir l'oportunitat de tenir un nou impuls. No és un barri especialment envellit i té ben solucionats àmbits com el transport públic, la proximitat d'eixos comercials (C/Sants i els centres comercials). Per tant, caldrà veure la radiografia en termes d'equipaments públics, i en aquest cas mereix que siguin equipaments pensats per les necessitats actuals. Un Pla d'equipaments a l'estil del que s'està redactant en altres districtes hauria de ser l'instrument tècnic bàsic per qualsevol acord polític. Els Plans d'equipaments tenen 3 avantatges: es basen en projeccions demogràfiques serioses; han d'anar acompanyats de les demandes ciutadanes, que no coincideix necessàriament amb la percepció de l'Ajuntament i, per últim, es fa a més d'una legislatura vista. Aquest darrer factor és el que hauria d'obligar a un acord que englobi, necessàriament, als dos partits majoritaris. Només així es podrà garantir que el projecte tingui força més enllà de les eleccions municipals del 2011 quan una altra directiva del Barça i un altre equip de govern l'hauran d'impulsar.

2 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Els veïns el que no volen són més pisos perque, a major disponibilitat (i a més pisos nous, etc.) baixa el preu del mercat del seus.

És una reclamació purament egoïsta. No hi ha més.

Rafael del Barco Carreras ha dit...

MINIESTADI



Rafael del Barco Carreras



1-08-09. Crisis… ¿Qué crisis? !Aquí no ha pasado nada! De EQUIPAMIENTOS a 1.500 viviendas. Hereu, Trias, Portabella y Laporta sentados en su monopoly han cerrado la partida que sus anteriores en el Barça y Ayuntamiento no supieron o pudieron cerrar. Los equipamientos no generan las hipotecas que generarán los 1.500 PISOS, que aunque nadie compre o pueda comprar a 30, 40 o 50 años, ¡qué más da! El secreto del negocio, como he comentado tantas veces, radica:

1º. Recalificar.

2º. Una CAIXA financia la venta de los terrenos, a precio de BURBUJA, TASADO por tasadora “propia”, ¡Y liquidez surgida de la nada! El Barça podrá urbanizar y construir el ESTADIO MÁS GRANDE Y BONITO DEL MUNDO… al tiempo que varias sociedades recién constituidas (porque es de suponer que a las viejas inmobiliarias, todas quebradas, no les concedan nuevos créditos) comprarán terrenos con créditos hipotecarios… y a construir pisos.

3º. Certificaciones de obra a esa CAIXA y dinero abundante.

4º. Y último, las hipotecas para vender (ninja e insolventes) porque a los precios finales no existe comprador LÓGICO.

Es fácil hacer negocios con dinero ajeno, y si ese dinero en definitiva lo pone o avala el Estado porque esas CAIXAS están a reventar de situaciones similares, y no solo no tienen dinero sino que algunas están prácticamente en quiebra… mejor… que mejor… además cuentan con el dinero que genera el Barça.

Antes, en el Franquismo, la genialidad consistía en robar al Estado a base de doble contabilidad y cajas B, solo los muy privilegiados podían endosar al INI sus quiebras o mega estafas… ahora, tras “convencer” al político o políticos de turno para la recalificación, y a un “CAIXE” BANQUERO… se construye, se hipoteca, y si no se encuentra comprador… tras garantizar créditos-titulaciones durante unos años, fórmula para que la CAIXA financiera genere a su vez liquidez, y cuanto mayor sea el precio de los terrenos y los pisos… más liquidez… se lo quedará el ICO… EL ESTADO.

La gran genialidad española, sin un duro, y con tres o cuatro amiguetes bien situados… fortuna asegurada… el caso GÜRTEL, sin trajes y bolsos… ¿más legal?

Y en Barcelona y entorno sobran unas 100.000 viviendas entre nuevas y semi, las embargadas o cedidas por impago de hipotecas… y grandes proyectos paralizados, La Sagrera y San Andreu (terrenos del Ejército y Renfe comprados??? por el Consorcio de la Zona Franca), varios en el FÓRUM, Las Arenas en la Plaza de España… etc… ver imágenes en www.lagrancorrupción.blogspot.com

¡Falta por ver como acaba este cuento de la lechera! sumado por envergadura al “cuento nacional”. Presumo que Laporta no sueñe con morir arruinado como Miró Sans, y supongo que otro “caixe-banquero”, emulando a Leoncio o Leandro Martínez, director del Banco de Santander entonces, lance su caixa a la gloria que el Barça supone. ¡Pero Las Corts eran otros tiempos!

Y ¡ESPAÑA DOBLA LA TASA EUROPEA DE PARO! y los precios de los pisos, a pesar de la crisis, si no doblan, casi, la MEDIA EUROPEA.