dimecres, 22 de juliol de 2009

Focs i associacionisme

Estem en temporada de focs, que vol dir que tenim males notícies. En els darrers mesos he pogut comprovar tots els elements organitzatius necessaris per afrontar una campanya d'estiu. Normalment es parla molt de prevenció (de riscos laborals, de salut, de violència) però hom reconeix que se'n fa en pocs àmbits. En l'àmbit dels incendis se'n fa, i molta, i no només per reduir riscos específics produïts per la ventada del gener.
N'hi ha d'específiques per urbanitzacions, però evidentment la gran majoria de municipis fan els seus propis plans.

En tot cas, hem de tenir en compte que actualment un 80% de la superfície forestal és privada i, amb el temps, esdevé cada cop més atomitzada. La prevenció esdevé necessàriament un treball col·lectiu per la reducció de riscos. En aquest entorn té molt sentit la figura de l'Agrupació de defensa forestal (ADF), agrupacions de propietaris i ajuntaments, que cada cop es dota de personal propi.
En un altre nivell es constitueixen altres associacions similars, en aquest cas, de gestió privada, les Associacions de propietaris privats amb finalitats no únicament preventives i d'extinció, sinó també de recuperació dels boscos cremats. Aquestes realitats posen sobre la taula l'intensa protecció privada dels boscos. Enrera queda la sensació que alguns propietaris no tenen cura dels seus boscos per l'escàs rendiment econòmic que en treuen i l'alt cost del seu manteniment.

6 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Sempre m'ha semblat increïble la figura dels "boscos privats"...

Si es tracta d'una 'explotació bosqueril' (fusta, etc.), ok... però llavors s'hauria de complir amb tot un conjunt de normes 'empresarials' i amb importants sancions...

I si no són explotacions bosquerils... com és que estan en mans privades?... Expropiació ja! :)

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
El més fotut és que el discurs teòric sobre el que s'ha de fer al bosc sempre és bo però sembla ser que la posada en pràctica sempre grinyola, i ara no vull donar la culpa a ningú. Un exemple: arribant a Igualada per la N-II, tocant a la carretera, encara hi han arbres a terra (ara ja completament secs) fruit d'aquella gran ventada de fa molts mesos. Allò és un veritable polvorí i cada cop que hi passo agafo una bona emprenyada.
I és que avui potser estic excessivament sensibilitzat: aquest migdia he hagut d’anar a St. Julià de Vilatorta a l'enterrament del cinquè bomber mort la setmana passada (sóc amic de la família).
I sobre el comentari de Daniel Vidal dir-te que no hi estic gens d’acord. Tot i que el sistema perfecte no existeix, jo crec en la propietat privada com a sistema menys dolent. O és que l’amic Daniel potser es pensa que si s’expropiessin els boscos (suposant que hi haguessin diners suficients per fer-ho) l’administració ho gestionaria millor?

A.Orte ha dit...

Dani, gràcies pel comentari.
Miquel, no parlo de teoria, si vols et puc enviar tot el llistat d'associacions de propietaris privats actius així com l'evolució empírica del nombre d'incendis. Malauradament aquest escenari jurídico-administratiu no està prou estès.
Quant els esforços, lamento molt això dels 5 bombers, creu-me que l'incendi em toca de ben a prop perquè sóc de Tortosa i aquell parc dels ports és part del nostre entorn.
Quant la propietat privada, si vols un dia comentem i t'explico el que ha costat impulsar les ADF i les associacions de propietaris privats.No parlo de teoria, ho conec sobre el territori. Costa molt esforç que es gastin calers privats en prevenciçó. Tu ho saps, quan quelcom no et dóna beneficis, gastar diners costa.Si això ha millorat és gràcies a determinats impulsors (privats) però també a la gestió pública dels espais naturals durant molt anys.
I un apunt addicional... quan l'element públic és força absent hi ha problemes greus d'incendis. Si vols un dia també podem parlar del model Californià de gestió d'espais forestals: no gasten en prevenció i després no hi ha diners ni mitjans per apagar els incendis.

by Daniel Vidal ha dit...

Perdoneu però continuo sense entendre la raó de ser d'una propietat privada sobre un bosc (a l'igual que sobre un riu, el mar, una platja o una montanya).

Una cosa és una extensió de terreny més o menys àmplia al voltant d'una propietat/residència...

Una altra cosa és una explotació forestal o similar.. però compte.. si hi ha un incendi en un terreny així, crec que el just és que, com si d'una altra propietat privada es tractés, el responsable del terreny (la seva assegurança)pagués les conseqüències (els danys) causats a tercers (igual que una nau).

Si no és res d'això, ho sento, crec que el sòl (forestal, no forestal, urbà, etc.) té una funció social bàsica (TC així ho ha reconegut) i, en conseqüència, hi ha uns límits al dret (omnipresent i sembla que 'sagrat') a la propietat privada en sentit ampli.

Boscos i montanyes propietat del Sr. 'x' o 'y'??? Ho sento, no crec que sigui correcte. I el tema dels incendis crec que són una bona demostració de perquè.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Fixa't si n'és d'influent el teu blog! Sobre aquell arbre que et deia abans d'ahir (el meu comentari de més amunt) fa una estona he pogut comprovar amb els meus propis ulls que uns empleats l'estaven tallant i retirant. Lloc: N-II, sortida 557 Odena/Igualada. No puc pas felicitar a qui ha pres la decisió de retirar l’arbre (ha tardat massa) però si a Recordant el present.

Daniel,
T'entenc però no comparteixo el teu punt de vista. Tenim unes lleis que protegeixen la propietat privada, i mentre no es canviïn aquest dret s'ha de protegir com qualsevol altre. Si es compleixen determinades condicions, l'administració pública sempre disposa de la possibilitat de l'expropiació (això sí, pagant a preu de mercat, només faltaria que no fos així). T’han expropiat alguna vegada? A mi sí.
Que això ens agradi o no és un altre tema. A mi tampoc m'agrada fer l'autopista de Molins de Rey a Barcelona a 80 i vigilat per un munt de radars com si això fos un estat policial (n’estan instal·lant de nous), però m'aguanto.

A.Orte ha dit...

Gràcies Miquel, tot i que em llegeix poca gent, i per sort els que em llegeixen són lectors fidels i assenyats, no descarto que algú responsable de tema carreteres o espais naturals pugui accedir-hi...mai se sap!