dilluns, 27 de juliol de 2009

Canvis generacionals

Saura marxa, i amb ell ben poc quedarà del primer tripartit. Tot i algunes lectures negatives, a mí m'agrada ser optimista. En 6 anys s'ha canviat la primera línia dels partits de govern que, amb problemes, males gestions i males decisions, també ha tingut la difícil tasca de treure el màxim possible en un clima de negociació multilateral de les autonomies amb l'Estat, amb tot el que comporta ser un més.
Als partits del govern se'ls pot criticar molt, però no pas el de perpetuar-se en els seus càrrecs de govern i de partit. L'oposició, en els seus barrets a Catalunya, Barcelona i Madrid, segueix amb els mateixos que ja hi eren al final del cicle Pujol. I l'executiva segueix sent una part important de l'equip de govern del 1999-2003. El discurs de la regeneració, del canvi polític, de les noves idees, és també un debat de canvi generacional. Ara bé, també seria possible que a partir d'ara no es parli de canvi sinó de tornar a l'experiència. Seria legítim el canvi de missatge.

El canvi a Iniciativa arriba en plena situació de debat intern, amb mala imatge de l'antiga parella Mayol-Saura per una part de la militància. Però lluny de perpetuar-se, com passa sovint a IU, Saura marxa a temps.
Dos candidats possibilistes: Herrera i Romeva. Herrera és un parlamentari ben considerat a Madrid, pausat i amb una estètica alternativa que connecta amb el militant jove. En Romeva és una barreja de tecnòcrata europeu i jove que es mou en ambients alternatius, amb una estètica prototip del que ara es diu "biopijo".
Qualsevol alternativa serà una veritable sorpresa.

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
S'agraeix l'enllaç.
Sobre la teva afirmació "Als partits del govern se'ls pot criticar molt, però no pas el de perpetuar-se en els seus càrrecs de govern i de partit" hi hauria quelcom a dir. Ho podràs llegir en forma de post al meu blog d’aquí un parell de dies.

A.Orte ha dit...

Miquel, lògicament no parlo de perpetuar-se en política, on tota la generació actual porta una colla d'anys.En tot cas, el comentari no ha de servir com lloança pel govern (ans al contrari), però sí per avançar-me als comentaris que ha fet avui Felip Puig. Poca memòria tenim quan s'acusa el tripartit de trinxar els seus membres. Quina poca memòria històrica: Molins, Roca i tants segons a bord que els governs Pujol es van encarregar de deixar en l'oblit... o pitjor encara, amb els marrons de lluitar contra el Maragall més fort.

David ha dit...

Hmmm... El senyor Montilla l'any 1979 ja era tinent d'alcalde, i l'any 1985 alcalde d'una ciutat. El senyor Nadal l'any 1979 era alcalde de Girona. També alcalde, però de Sant Feliu de Llobregat però per aquelles dates, era el senyor Baltasar. La senyora Tura l'any 1987 era alcaldessa de Mollet. Podem parlar de que en Mas i sus muchachos necessiten cares noves, però en comparació amb el Tripartit (amb la parcial excepció d'Iniciativa) són gent que ja anaven en cotxe oficial quan vaig fer la comunió.

A.Orte ha dit...

Efectivament, David, jo no parlo de regeneració política.De fet em sembla lògic i positiu que el president de la Generalitat, el que sigui, hagi gestionat realitast complexes com un Ajuntament de municipi de tamany mitjà i un ministeri.
El que estic constant és que, un cop arribats a la cúspide, estan abandonant les seves butaques (segurament a la força) amb un temps raonablement coherent, dues legislatures.
El que no és coherent és que hi hagi un partit que vulgui representar el canvi.
I en tot cas, el meu comentari va referent a Iniciativa, que ara té una bona opció de fer regeneració de líders tant si escullen herrera como si decideixen donar pas a Romeva.
D'això podem estar segurs.En canvi, molt em temo que un govern CiU-PP o CiU en solitari repetiria força els peixos grossos de l'època 1999-2003.