dimecres, 3 de juny de 2009

Portàtils a les escoles


La promesa de Zapatero de donar ordinadors als alumnes de primària obre un debat sobre el tipus té una difícil aplicació en l'actual estat del finançament autonòmic, que és qui gestiona les polítiques educatives. Tots ens hauríem d'alegrar d'aquest pas, però dóna la sensació que només seria una aportació més vers l'avenç tecnològic de l'aprenentatge.
Com a política seriosa que crec que és l'aprenentatge amb ordinadors o internet, s'ha de fer en conjunt: estimulant professorat per al seu ús i la seva capacitat d'ensenyar amb aquestes tecnologies, millorant les infraestructures de les escoles i, el més important, donar passes endavant per a que les llars siguin també actives en l'ús. De res serviria tenir ordinadors si acabem tenint escoles amb connexions lentes i nanos que arriben a casa i empren l'ordinador només per finalitats lúdiques. Els esforços de les famílies, que seran les que pagaran principalment els portàtils, segur que no és suficient.

3 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Estic d'acord amb el què comentes, però seria un error pensar que l'educació d'aquest país se soluciona amb ordinadors. En tot cas, cada avenç com aquest, a priori, és positiu. Una altra cosa és qui ho pagarà i, de nou, la manera lleugera com s'ha fet la promesa... Però bé, això ja són altres temes :p

A.Orte ha dit...

Toni, 100% d'acord amb tu, no voldria que semblés que els problemes es liquiden incloent-hi ordinadors. El problema, des d'un punt de vista de disseny de política pública, és que sembla que la base de la política, l'ha fet l'estat, plantejat independentment d'altres alternatives i de la viabilitat de les 17 comunitats autònomes.

by Daniel Vidal ha dit...

I quins ordinadors, quins models, quins programes, qui els arregla, quines versions.... uff.. s'han ficat en un jaleo...