divendres, 12 de juny de 2009

Models de clubs


Fins ara teníem clar que hi havia 3 models de gestió clubs de futbol:
1) el model de petit club venedor (majoritari)
, que compra per sota del que ven per poder mantenir el dèficit corrent.
2) el model de club anglès on un propietari decideix què fer amb els seus caler (versió "no m'importa el dèficit"... aka Chelsea o versió "intentem fer beneficis"...aka Man. United).
3) el model de gran club europeu que basa els seus resultats econòmics en un bon rendiment esportiu i la regeneració de les finances basades en vendes puntuals i milionàries i en amortitzacions a llarg termini (casos de la Juventus, el Barça amb matisos, el Lió, el Bayern).

En aquest entorn, durant aquests dies s'estan confonent els termes en la lògica Barça- Madrid. Els culers, i alguns madridistes, busquen on situar tot plegat. Hi ha pocs models purs, de fet el Barça té elements de gestió impropis del seu model, en bona mesura per la competència d'altres clubs, però darrerament ha fonamentat la seva política salarial i de contractacions en funció de la gestió esportiva.

El Madrid actual no és comparable a cap d'aquests models. Un model on tot sembla indicar que els números no poden sortir de cap manera. Si bé l'estratègia de fitxar 3-4 cracs mundials de cop pot donar un resultat esportiu, l'efecte del merchandising és molt menor al fitxatge esglaonat: un nen de Madrid no es comprarà les samarretes de tots els seus fitxatges.

El Madrid va per lliure, no té un model coherent perquè té una concepció dels riscos molt menor a la de la resta de clubs, només comparable amb el model Chelsea. Ara bé, la diferència és evident, els diners que gasta el Chelsea són del seu propietari, no del club . En aquest entorn és difícil competir, ja no són 3 equips els que passen de la cantera i fitxen a cop de talonari. Són més i cada cop més poderosos.

Per tant, el model Barça, no ha d'estar condicionat a la competència d'altres clubs. No hi ha fórmules híbrides possibles en qüestions com l'sponsorització, la política de cantera o el tractament de les seccions professionals i no professionals.

2 comentaris:

Toni Rodon ha dit...

Aviat tindrem un altre model: el del club que s'ho gasta tot i ho perd tot en un temps rècord. :P

by Daniel Vidal ha dit...

I que llavors "estarà obligat" a convertir-se en S.A.D. (i qui serà l'accionista de referència?).. i que, per "evitar" altres casos futurs com aquests, llavors "obligarà" a que es canvii la normativa esapnayola i tots els equips siguin SAD...

Al tiempo