dimarts, 9 de juny de 2009

Bibliobusos o biblioteques escolars?


La Generalitat ha manifestat aquest mes de juny la seva intenció d'obrir les biblioteques de les escoles a la ciutadania en municipis petits. La proposta és interessant, però topa amb les competències municipals en matèria de biblioteques (per municipis més grans de 5.000 i una llarga trajectòria en la prestació en xarxa d'ens intermedis).

Actualment, realitzen aquesta funció els bibliobusos, que són, com diu la paraula, biblioteques mòbils pensades per aquells municipis menors de 5.000 habitants,en el cas espanyol, que no tenen necessitat legal de tenir un equipament permanent. L'autobús té un calendari de visites a cada municipi, suficientment regulars com per afavorir els lectors més ferotges i gestionades en rutes que les faci encara més properes al territori.

Ja fa més de 60 anys que existeix aquest concepte, veiem la història a la regió de Montréal amb resultats més que interessants. Una visió que té encara avui vigència, i més si recordem els objectius principals d'aquests vehicles:

- Apropar i fomentar la lectura en poblacions rurals, especialment en persones amb poc hàbit de lectura.
- Compartir el catàleg col·lectiu de documents d'acord amb la xarxa de biblioteques corresponent.
- Oferir un servei de qualitat que molts municipis no poden donar.
- Oferir serveis a distància (bases de dades, etc) pel fet de tenir un carnet comú.
- El personal no el paguen els municipis i forma part de la xarxa de biblioteques del territori.

La Generalitat faria bé, doncs, de pensar si té sentit fer volar coloms i posar en dubte (com a mínim no reconèixer en les seves manifestacions) uns serveis que són força ben valorats pels ajuntaments i la ciutadania.

Per tant, els alts costos d'obrir biblioteques d'escola, la necessària ampliació del catàleg i la reducció d'alguns serveis a distància propis de les xarxes territorials de biblioteques no semblen ser, a primera vista, suficients com per acabar amb els bibliobusos.

És necessari, doncs, dissenyar aquesta política en funció de les necessitats, valorant la utilitat de l'equipament però buscant formes per no minvar els punts forts dels bibliobusos. De fet, algunes biblioteques d'escola consta que ja obren portes amb completa responsabilitat de les AMPES que es fan càrrec de la supervisió de l'espai.

Algunes dades d'interès: la mitjana de préstecs per usuari de bibliobús va ser l'any 2008, de 4,89 respecte un 2,47 en el cas de les biblioteques de la província de Barcelona (dades oficials del Servei de Biblioteques de la Diputació).
Un 16,75% de la ciutadania amb accés al servei de bibliobús (resident a municipis on arriba el servei) disposa de carnet d'usuari a la província de Barcelona.

2 comentaris:

by Daniel Vidal ha dit...

Si la idea és només pels llibres, crec que el que comentes és molt correcte...

Però si la idea és també aprofitar l'espai (ja saps, biblioteques com a punt de lectura, de treball, d'internet, de...) llavors no em sembla gens malament, podent ser ambdues coses complementàries... no?

A.Orte ha dit...

Daniel, el problema és que la GEneralitat, actualment aporta només un 2% de la despesa anual en biblioteques a la província de Barcelona. Els ajuntaments i les diputacions es queixen una mica d'aquest afany de protagonisme quan han estat molts anys sense donar un suport a nous equipaments. En els darrers anys s'han assolit unes millores tecnològiques que no eren fàcils de pensar que arribessin a totes les biblioteques de Barcelona, i la Generalitat no ha estat allà. El problema no és d'espai, el problema és de tenir serveis de qualitat. Un servei bibliotecari és quelcom més que un lloc on endollar portàtils i poder portar els llibres de casa.