dimarts, 19 de maig de 2009

Evolució dels partits


Els partits polítics tenen una evolució natural. Neixen, normalment a partir de referents territorialment dispersos (UCD, el PSOE). D'altres són la propagació d'un partit des del nucli de l'estat cap a fora, per exemple AP (tot i que el franquisme tenia els seus caps visibles territorials) . En els casos de les coalicions de partits, s'alien per la voluntat de no competir per un electorat compatible amb dues ideologies (cas de CiU, IC-V), són fórmules arriscades però tenen flexibilitat organitzativa. I per últim, hi ha casos on tot es basa en la figura d'un líder, a partir del qual es generen lleialtats (cas de Forza Italia), sense el líder no hi ha partit.
D'altres partits neixen com a protesta, tot centrant el seu discurs en un tema específic. Així han nascut recentment Plataforma per Catalunya i Ciutadans/Partido de la ciudadanía.
Ciutadans, com a partit monotema, ha tingut un problema al qual s'han d'afrontar tots els partits "single-issue": l'heterogeneïtat del seu electorat. En aquest cas ha provocat que amb el temps hagi mitigat la seva idea inicial de liberalisme socialdemòcrata proper al PSC i CiU en l'eix-esquerra dreta. La realitat manifestava que una part inesperada dels seus votants eren habituals votants del PP.

Molts van veure en UPyD (el partit de Rosa Díez ) un partit ideològicament més sòlid i amb més ambició que C's. De seguida han aconseguit un escó al Parlament estatal i han aconseguit una visibilitat pública que C's no ha tingut a nivell estatal. La lògica d'evolució dels partits polítics ens diria que C's hauria d'esdevenir una mena de branca catalana d'UPyD. La realitat és que els votants del PSC encara no són tant catalanistes com C's desitjaria. És curiós que neixen oficialment perquè el PSC segons ells està en una deriva nacionalista, però no aconsegueixen atreure una part important de la seva parròquia.
Com a interpretació personal és obvi que l'heterogeneïtat ideològica i les divergències internes impediran la consolidació d'aquest partit.D'aquí uns anys s'escriuran tesis sobre el fracàs del projecte C's i la compararan a la UCD que tant bé va analitzar Hopkin.

3 comentaris:

Alfons ha dit...

Andreu, hi ha cap estudi (tipus Carles Castro) dels fluxes de vots des d'on s'ha nodrit C's?

Records,
Alfons

A.Orte ha dit...

Alfons, m'ho miraré, en tot cas les enquestes post-electorals del CIS tenen dades interessants, tot i que C's apareix en "altres", com a mínim fins les darreres municipals. A un dels links que he posat es fa referència als seus votants. Crec recordar que la proporció d'ex-votants del PP ha anat augmentant.

Kanciller ha dit...

Gracias por los ánimos, Andreu. A ver si un día tienes tiempo y me hablas de tu tesis doctoral, porque creo que está muy conectada con algunas de las cosas que quiero hacer.
Un saludo!