dilluns, 4 de maig de 2009

El Barça d'en Pep (i de Rijkaard)


Tot l'any insistim en elevar a categoria de geni a Pep Guardiola. I té tot el mèrit del món. Ha revitalitzat un equip afeblit per dos anys de manca de professionalitat, problemes de vestidor i excessos d'ex-futbolistes brasilers. I ho ha fet afavorit per la tornada a la feina de jugadors que van tornar a sentir-se importants a l'Eurocopa i complements que han donat força i ambició al vestidor (Piqué, Busquets i Alves). La resta, bàsicament similar al que ja existia.
A partir d'aquí, Guardiola és la clau de tot plegat. Ha aplicat els mètodes Rijkaard, un sistema 4-3-3 amb defensa avançada i pressió en camp contrari.

Ha incorporat tres principis al joc que el diferencien del sistema que amb Rijkaard donà tant bon resultat:
- Els interiors (normalment Xavi i Iniesta) reben 10 metres més endavant que en l'època Rijkaard. Per fer-ho és necessari que funcioni la pressió o bé que la defensa tregui la pilota molt neta.
- Com a resultat els dos extrems (Henry i Messi) poden buscar avantatge al centre de la defensa, perquè sovint els centrals dubten entre sortir a cobrir als migcampistes i vigilar el que arriba des dels extrems.
- Joc a pilota aturada. Tot i que en defensa continua tenint problemes el Barça ha fet alguns gols de pilota assatjada. No és clau però és una arma a tenir en compte perquè si ets perillós l'equip rival vigila amb les entrades a prop de l'àrea.

Per tant, aquest Barça de Guardiola, que pot tenir el seu clímax potser abans de l'esperat, es basa en l'ambició, el coneixement de les virtuts del planter i el control del vestidor. Esperem que es mantingui l'any vinent, aquest any, es guanyi 1, 2 o 3 títols ja ha estat tot un èxit.

1 comentari:

http://lescumadeldia.blogspot.com/ ha dit...

Noi, en Guardiola i la Moreneta són els sants a venenar. Passa per la penya de premià la Bogarde i veuràs l'homenatge; per una altra banda i personalment en el meu blog rendeixo admiració al senyor Guardiola pel què ha fet i per com és.