dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi


Diada de Catalunya, festa tradicional catalana. Per alguns la veritable festa nacional (entenent que és l'única celebrada per gairebé tothom) , per altres un dia especial que no poden passar en família. Just en aquest nivell existeix el debat sobre si hauria de ser dia festiu. Entenc que les pors a que esdevingui una mena d'11 de setembre 2a part, una festa que segurament no és prou reivindicativa ni popular.

Per altra banda entenc alguns empresaris que es lamenten amb la boca petita per l'alt absentisme durant el dia, però fent-lo festiu es generarien automàticament ponts i festivitats que no afavoreixen la productivitat.

Per tant, que segueixi tot com està, que ja funciona prou bé.

6 comentaris:

http://lescumadeldia.blogspot.com/ ha dit...

Avui he llegit el comentari d'en Quimi Portet sobre el seu consell alhora d'escollir un llibre i deia alguna cosa així com... "El títol el triarè sobre la marxa. Però serà un llibre vell. Ja hi ha massa gent pendent de l'actualitat..." Potser a tu no t'agrada, jo l'he trobat encertat.
Sant Jordi comença a ser massa gran (amb un to lleugerement peioratiu).

Toni Rodon ha dit...

Com ens agraden aquests debats estèrils eh! :P

A.Orte ha dit...

I tant, Toni, si tot fossin debats trascendentals trobo que no seriem feliços. Per cert, a Pepe quants partits li posem?

Toni Rodon ha dit...

Jo no li'n posaria cap. Així estem més distrets :P

Alfons ha dit...

Què tal si fossim realistes (i honestos) i introduïssim un concepte que sí que ha existit i que pot ser molt pràctic: el mitjos dies festius.

La diada de Sant Jordi em sembla un cas de calaix.

A.Orte ha dit...

Alfons, seria una bona alternativa, potser deixant que la festa pogués arribar fins la nit. És curiós que tot i que a l'abril fa bona temperatura a partir de les 20.30-21h les paradetes de llibres solen tancar.