divendres, 17 d’abril de 2009

Hàbits de vida saludables (2a part)


Arran del primer comentari a la primera part sobre aquesta temàtica seria interessant tractar un altre debat sobre els hàbits de vida saludables. A la primera part he tractat les dues tendències majoritàries a l'hora de reduir els hàbits. Ara bé, com a política pública hi ha qui pensa que l'alternativa està en l'economia pública.
Voldria destacar dues alternatives, de ben segur discutibles sigui quin sigui el model de liberalisme (o no liberalisme) de cadascú de nosaltres. Quina alternativa considereu més efectiva? I quina més justa?

Alternativa 1: Julian Le Grand. En l'informe Incentives for Prevention Health England Report No 3 Le Grand defensa que oferir incentius financers positius immediats pot tenir un efecte en l'adopció de comportaments saludables. Al Regne Unit, per exemple, diverses companyies privades de salut (similars a mútues) atorguen punts que poden ser intercanviables per serveis o "cash" per aquelles persones que es comporten bé. Al sector públic, a Escòcia hi ha experiències pioneres en els quals els els fumadors reben una quantitat de diners per no haver consumit tabac durant una setmana (es fa mitjançant test de monòxid de carboni).
Totes dues alternatievs consideren que les polítiques públiques han de tractar les polítiques de salut pública, a diferència de la sanitat, amb perspectiva de llarg termini i actuar sobre despeses o rendiments econòmics futurs.

Alternativa 2: Impost al consum. Tant le Grand com alguns estudis d'avaluació (veure dos exemple en referència a l'alcohol, principalment 1 però també 2 ), plantegen arguments que defensarien una intervenció en forma d'impostos forts al consum. En l'estudi de la microeconomia sovint es considera que tabac i alcohol són béns inelàstics (un augment en el preu no redueix especialment el seu consum). Hi ha part de raó. El consum pot no baixar substancialment, però no hem d'oblidar que el principal problema en la salut existeix davant de consums perllongats. Per aquest motiu l'indicador a tenir en compte no són els caixets de tabac o cigarretes, sinó més aviat els anys de consum diari. Des d'aquest posicionament alguns estudis han considerat que per cada 5% d'increment en el preu del tabac deriva, com a mitjana, en una reducció d'entre 2 i 3,5% en el nombre d'anys de consum. La disminució, això sí, es frena fins tenir un comportament asintòtic.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Comentario de un fumador:

La prohibición de fumar en espacios públicos reduce efectivamente el consumo de tabaco. En España se debe implementar una ley severa de forma inmediata. La última ley aprobada no se cumple y no se persigue a los infractores.

Preguntad a cualquier fumador cuantos cigarrillos se fuma en un fin de semana saliendo de fiesta, os quedaréis horrorizados. Salir a fumar un cigarrillo a la puerta de un espacio público no tiene ningún glamour ergo se disminuye el consumo.

Estoy seguro que en españa se consume más el 40% del tabaco en bares, cafeterias, restaurantes, discotecas y otos lugares de mal vivir.

No se debe dejar fumar en ningún lugar público salvo excepciones muy concretas tipificadas por ley.

Agur,

Gerard Muñoz

A.Orte ha dit...

Gerard, tu comentario es oportuno. Además de la perspectiva analizada en el post de la semana y en este mismo, habría un tercer debate, quizá prioritario desde un punto de vista social, como es el legal. Si hay información sobre el efecto de legislación parecida (mejor implementada) a la española, te ruego nos informes, creo que así cubriríamos el tercer frente y me ahorraría también un tercer "post". Muchas gracias por tu aportación, la valoro por muchos motivos.

Anònim ha dit...

Por cierto, el aumento de impuestos no reduce significativamente el consumo de tabaco.

El ejemplo español es claro: se aumentan los impuestos sobre la cajetilla de tabaco y alehop! las tabaqueras hacen una pirueta legal y hacen que la venta de tabaco de liar aumenten un 35% el año pasado. Como? muy fácil, el tabaco de liar no se considera un producto manufacturado como sí lo son los cigarrillos ergo no tiene tanto lastre impositivo y lo venden baratito. Puedes encontrar tabaco de liar en cualquier estanco a partir de 1 euro.

Os habéis fijado cuanta gente fuma tabaco de liar en los últimos años?

Yo fumo tabaco de liar

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Jo viatjo sovint al nord d’Itàlia. Allà la llei del tabac és força més restrictiva (= efectiva) que la nostra i va entrar en vigor un any abans que aquí. Parlant en termes de civisme, diria que italians i espanyols estan a la par. Si allà la cosa de no fumar als llocs tancats va funcionar bé des de l’entrada en vigor de la llei, per què aquí no es va copiar la llei italiana i, en canvi, es va voler quedar bé amb tothom, que és la manera de no quedar bé amb ningú? Els legisladors espanyols no tenen excusa, simplement els va fer por enemistar-se amb un “x” percentatge dels seus potencials votants, en detriment d’un “y” percentatge de no fumadors. Ignoro si “x” és major o menor que “y” però tant se val, estic convençut que aquí es van equivocar i un dia o altre hauran de rectificar.

A.Orte ha dit...

Miquel, estic d'acord, també viatjo sovint a Itàlia. En tot cas, estaràs d'acord amb mí que si bé la gent fuma menys en l'àmbit públic (on hi ha gent), no he sabut trobar un impacte real sobre el consum privat. Molta gent després arriba a casa i compensa el que no pot fer. I reitero el que dic al post, cal veure quant es triga en deixar de fumar per poder avaluar l'impacte de la llei.
Però en tot cas, el tema jurídic no es tracta en aquest post, tot i que reconec que segurament és un debat menys tècnic i obert a tothom perquè ens toca principis.

A.Orte ha dit...

Anònim. M'imagino que els informes dels que parla Le Grand es basen en el Regne Unit, a Espanya és molt interessant i tens raó respecte la "pirula" que fan els fumadors amb el tabac de liar. No sé en quina mesura allà l'augment de taxes s'aplica també al tabac de liar o no.
Potser per l'alcohol el tema és més fàcil de legislar, és una qüestió de graduació. A Suècia, per exemple, el Gerard ho sap també, hi ha diferència entre les taxes a cerveses de baixa graduació i les d'alta graduació. De fet no es venen totes en supermercats.

Joan ha dit...

Com ja heu dit, al Regne Unit -i especialment a Escòcia- les coses són molt clares: Dura Lex, sed Lex. Inclús a estats, com Italia, on impera una màxima diferent (la de feta la llei, feta la trampa), els controls efectius de les disposicions legislatives aconsegueixen els resultats desitjats: en primer lloc, respecte als drets dels no consumidors i, en interès de la salut pública, reducció del consum general.

Crec que el problema el tenim quan es legisla a mitges i, encara, es pretenen relaxar les normes (http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/02/09/tabaco/1139452899.html o http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090202/53631802475/esperanza-aguirre-utiliza-la-comunidad-de-madrid-para-fustigar-a-zapatero-y-liderar-la-oposicion-ant.html) o es manifesta obertament que no es faran complir. Això, és clar, dóna els seus resultats (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=588758).

Per cert, la situació socio-econòmica a Escòcia (especialment a la regió de Glasgow) és prou diferent a la del nostre país com perquè mesures retributives vinculades al test del CO siguin efectives. Una proporció important d'aquesta població és d'extracció social baixa, i compta amb una esperança de vida clarament reduïda (al voltant dels 58 anys) respecte a la de la "classe mitja" degut a diferents factors. En primer lloc, unes tasses de colesterol pels núvols propiciades per una important component genètica i una dieta clarament inadeqüada, seguit de la important implantació dels hàbits tabàquic i alcohòlic en aquest segment de població. Des del moment que el Parlament d'Escòcia va assumir competències en Sanitat i van aplicar polítiques locals dirigides a treballar aquests factors de risc (campanya de cinc vegetals al dia, campanyes anti-tabàquiques, control del consum d'alcohol, incentius en els preus sanitaris per a persones que s'acullen a aquests programes), l'obesitat mòrbida ha disminuit així com el risc cardio-vascular. Per això, s'espera que a les properes prospeccions estadístiques es pugui confirmar un augment de l'esperança de vida en aquesta sub-població.

by Daniel Vidal ha dit...

Espero el tercer post (tema legal) impacient :) :)

Efecticament, soc dels que creu que una norma ben feta i ben aplicada por ajudar.

Aquí ni la norma és bona, ni s'aplica bé.

Sempre poso d'exemple el tema de les motos i el casc. Amb independència d'evaluacions de riscos, etc., la gent va saber que si no portaves casc (cosa molt evident anant en moto) tenies multa segura (a excepció de pobles petits).

Si amb el tabac pasés el mateix...
I la pirueta... fàcil... impostos també per al tabac de liar!

APM (alguna pregunta més) ? :)

A.Orte ha dit...

Gràcies, Joan, una gran aportació.