dimarts, 7 d’abril de 2009

Hàbits de vida saludables (1a part)


La salut pública implica un esforç de tota la societat per millorar la salut de la població. A diferència de la salut, que té com a objecte d'anàlisi la persona i, fonamentalment, el "malalt", la salut pública pren especial atenció de la interacció dels individus amb el seu entorn i els condicions que els fa tenir especials riscos.
A més de la prevenció de la salut física i mental (controlar les fonts de legionel·la, per exemple), la salut pública té un component interessant, potser menys visible, com és la promoció d'hàbits de vida saludables.
Aquest doble component és sovint tractat per les Agències de Salut Pública com una doble cara de la mateixa moneda. Així, una política de prevenció de l'ús del cannabis ha de tenir un component de control (evitar que arribi a les escoles, sancions, la legislació, etc).

D'altres, en canvi, consideren que la clau per tenir resultats a mig termini en aquest àmbit és una bona conscienciació, treballar en els valors, en la promoció dels hàbits de vida saludables.

Per les seves característiques la salut pública ha esdevingut una disciplina atreient per l'economia pública, la sociologia, la psicologia social, la ciència política i la medicina, fet que permet un continu debat entre
quina forma és més efectiva, la prevenció o el control de la salut pública?

1 comentari:

by Daniel Vidal ha dit...

L'hàbit saludable permetrà pagar menys impostos o reduir l'assegurança de salut/vida? Aquest sí seria un bon incentiu...

Una parella amb dos nens (paradigma -potser antiquat- d'una familia) que vulgui dinar fora... a quin lloc anirà? Tot i que voldran que tot sigui el més saludable possible, només hi ha un tipus d'establiment on poder anar si els diners són limitats...

Una cosa és no fumar... i un altre, parlar de les aventatges de tots els productes sans que, casualment, són els més cars. D'aquí que em faci especial ràbia l'esforç econòmic que em consta molta gent fa comprant un tipus de productes lactis que no aporten res d'especial (a excepció d'un sobre-preu).

No cal promocionar la lectura. Calen més i millors biblioteques. Crea circuits de jogging i la gent hi anirà. Baixa el preu dels gimnasos públics i més gent s'apuntarà. Amplia la oferta d'hàbits de vida saludable i econòmicament accessibles i no caldrà promoció. Funcionarà tot sol.

Però, si us plau, no s'ha de jugar amb la gent. N'hi ha postres lactis de xocolata i nata, que els nens adoren i costen 0'25 euros "la copa". És possible que no sigui el millor dietèticament, però ... cal que l'alternativa "sana" costi 100 vegades més quan, cal dir-ho, el cost de producció d'ambdòs es similar?